image-alt

ENRIC GOMÀ

Els compradors implacables

El que més m'agrada del dia de Sant Jordi és que és una festa comercial. Mentre uns quants la volen convertir en una celebració o xerinola de la lectura i la literatura, és un dia en què, sobretot, es...

Violents a la papillota

No, no creguin que mastego pa d'ahir (això és, que comento fets passats sense rellevància actual). Al revés, m'avanço a la notícia, perquè els dits violents tornaran a actuar per Sant Jordi, el dia de vaga...

L'home que treballa i que juga (a Eurovegas)

Del complex lúdico-familiar que el senyor Adelson pretén alçar a aquest cantó de l'Europa empobrida, els locutors en diuen Eurovegas i acte seguit adverteixen que el nom és desencertat. Mentrestant, ningú...

És molt trist haver de demanar

Mai més no corregir ningú, és aquest un bon propòsit lingüístic que em vaig fer una nit de cap d'any o potser per la Mare de Déu d'agost, ara no me'n recordo. Avorrit que en català estigués tan arrelat el...

Vísceres il·lustres

El fill del president Tarradellas va desgranar el periple del cor de Macià a La tribu de Catalunya Ràdio : com el van extreure de l'honorable cadàver i el van dipositar en una urna; com el 1939 la seva...

País difuminat

Com si tingués aigua a l'orella, em rebota contra el timpà una idea de Bru de Sala dita a El matí de Catalunya Ràdio : que Bajo escucha (avís als enrotllats: és The wire ) tracta la realitat dels Estats...

Interrompre amb elegància i distinció

Divendres, una colla d'estudiants (hordes, en diria La Vanguardia ) va penetrar als estudis de la Cadena SER de Barcelona, situats al carrer Casp, i va interrompre el programa futbolístic Fora de joc...

'¡Viva Cataluña libre, repámpanos!'

Com que el director d'aquest diari ens convida a opinar sobre l'article d'Eduard Voltas titulat En castellà també, sisplau , un servidor, sempre amatent i zelós del seu deure, s'hi tira de cap amb aquell...

Fatiga de la sinceritat

Amb tanta sinceritat encara prendrem mal. Cal que moderem els impulsos de sincerar-nos amb tothom i compartir-hi els batecs del nostre cor (m'inspiro en Susanna Tamaro) o d'enfarfegar de candaus i...

L'amabilitat dels estranys

Quan condueixo per aquestes carreteres que Déu i el Mopu ens han donat, m'aturo a les parades de cotxes de línia i em brindo a dur aquell home garratibat de fred (aquests dies) o d'avorriment (tot l'any)...

La increïble ràdio minvant ('remake')

Un dia de sol radiant, Catalunya Ràdio i la seva esposa Catalunya Informació surten a navegar en una barca. Quan la dona baixa a la cabina a buscar una cervesa, la barca s'endinsa en un banc de boira...

'Simplement Spanair'

Sobre la radionovel·la, hi preval un concepte antiquat que no li fa cap favor. Superada la radionovel·la sentimental de Lucecita o Simplemente María (encara he aconseguit cosidores amb els ulls...

Seny i sensibleria, com de costum

Si algú m'hagués dit que en algun moment de la meva vida celebraria una operació de l'FBI, l'hauria pres per dement senil o dement juvenil, que de tot hi ha a la vinya del Senyor. El tancament de...

El gran pla per a la Rambla

Comença a haver-hi la sospita que els actuals responsables convergents i unionistes del govern municipal de Barcelona encara faran bons els precedents. Déu no ho volgués. A El món a RAC1 , la regidora de...

La fraternitat universal

Durant la meva joventut, els amics tornaven de Londres enlluernats amb el colorisme de les ètnies que hi vivien, mentre a mi no em calia tanta diversitat per passar l'estona. Londres s'erigia en el non...

Quanta raó, el cardenal Rouco

Arran del cas Urdangarin, hem assistit a una acusació molt greu en contra d'ell per part del seu sogre, el rei Joan Carles. Per boca de Rafael Spottorno, cap de la Casa del Rei, sabem que el gendre ha...

El paper de la primera dama

Importada dels Estats Units, com tants altres prodigis i meravelles (el raspall de dents, el hula-hoop , l'evasió fiscal a les illes Caiman) la figura de la primera dama s'ha imposat amb tots els honors....

El nostre deure i la nostra salvació

Que agradable travessar els parcs caminant només pel plaer d'amonestar els nens que hi juguen. Renyar-los perquè juguen a pilota o perquè no hi juguen, perquè fan xivarri o guarden silenci, perquè diuen...

Joan Gaspart, català de l'any

El contacte amb els grans homes ens ennobleix, com va evocar el porter retirat Andoni Zubizarreta per TV3 en referir-se a "el difunto Sócrates" (llàstima que aclarís que parlava del futbolista Sócrates, em...

Tanta malenconia

"Immersos com estem en l'auge esclatant de la novel·la-porqueria, la poesia-deixalles i l'assaig-andròmina..." Si un columnista encetés així la seva columna, li recomanaria una sessió d'electroxocs sota...

Marín, l'alcaldessa accelerada

Sense contemplacions, l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat ha decidit tancar Ràdio l'Hospitalet i Televisió l'Hospitalet pel seu cost, 2,8 milions d'euros anuals (ràdio i televisió sumades, que és com...

M'agrada que em faci aquesta pregunta

Quan l'entrevistat ja sap les preguntes per avançat, notes aquell automatisme en les respostes, tan ben construïdes, sense titubejos, amb aquell aplom de pega i mastega que dóna la certesa que cap pregunta...

El secret més ben guardat

A les antípodes dels nord-americans quan es presenten a un desconegut, "Hola, el meu nom és John Spingler i guanyo 6.500 dòlars al mes", entre nosaltres el sou és un secret ominós, que s'amaga vergonyant,...

Avís per a dictadors

Mentiria si digués que frueixo contemplant cossos de dictadors assassinats, banyats en sang i amb la boca torta, però reconec que no em disgusten gaire. No em faria res donar un cop d'ull a tots els...

El país que mirava passar els trens

Ja em perdonaran Foment del Treball, Ciervat, Croem, Crea i Caeb, totes elles organitzacions patronals: tal com està el pati, val més estar-hi bé perquè no saps mai quan els hauràs de demanar feina. Ja em...

Verbville, ciutat costanera

A la tarda tots els magazíns de ràdio feliços s'assemblen mentre els desgraciats ho són cadascun a la seva manera. És el que va venir a dir Tolstoi, a grans trets. Mentre La tribu de Catalunya Ràdio combina...

El pensament automàtic

De vegades la realitat entrebanca els nostres ímpetus de denúncia en defensa de l'ètica recreativa del moment, que a grans trets és el políticament correcte, sempre seguit d'una corrua de consells...

Sagarra, el sospitós habitual

Més avall ja no puc caure. A partir d'avui, la ignomínia em cobrirà el rostre (avís a la Guàrdia Urbana de Lleida: no és un burca, és la ignomínia -ho aclareixo perquè no em multin-). El meu nom serà...

Irreductibles, imbatibles

Del pregó de Puyal de les festes de la Mercè, tothom n'ha dit glòries. Durant anys Puyal s'ha guanyat l'estima dels catalans per les locucions de ràdio i pels espais de televisió -no hi compto els llepes...

Tres titelles de ràdio

El senyor Castanys, el senyor Bohigas, el senyor Marcel·lí: RAC1 cada dia recorda més el casino dels senyors de tantes ciutats i viles. Mentre que el senyor Castanys fa un informatiu humorístic a El món a...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent >