02/11/2011

Avís per a dictadors

2 min

Mentiria si digués que frueixo contemplant cossos de dictadors assassinats, banyats en sang i amb la boca torta, però reconec que no em disgusten gaire. No em faria res donar un cop d'ull a tots els dictadors actuals assassinats. Hem amagat tant la mort que molts no resisteixen veure un difunt. No cal que ens passegem pel dipòsit de cadàvers tocant la guitarra i cantant Desde Santurce a Bilbao, però tampoc no n'hi ha per tant. Alguns faran un bell cadàver, com James Dean, i d'altres mirarem senzillament de quedar bé.

Ho pensava sentint la píndola d'El món a RAC1 de Xabier Aldekoa (les píndoles són peces breus que llegeixen els seus autors, com ara Tian Riba, Ferran Casas i Salvador Cot): "Quan s'apaga a poc a poc la monstruositat de l'assassinat de Gaddafi...". Ehem, a mi l'assassinat de Gaddafi no em va semblar tan monstruós. Un tret al cap. És el mínim per matar un dictador. Pitjor hauria sigut que l'haguessin escorxat de viu en viu.

Si la professió que has triat a la vida és la de dictador cruel i sanguinari, hi has d'anar preparat. A Esade haurien de fer un Màster Internacional de Dictador, amb estades a Corea del Nord, Mauritània, etc. Si tu has manat assassinar milers de ciutadans, els has empresonat, els has torturat i has comès les atrocitats habituals d'un dictador serios i responsable, no esperis que, després de dies i dies de combats aferrissats, quan et trobin et preguntin si les manilles t'apreten gaire.

L'ideal és que a Gaddafi l'hagués jutjat el Tribunal de l'Haia. Encara molt més ideal hauria estat que ell mateix hagués agafat un jet i se n'hi hagués anat fa anys. Per si em llegís cap dictador -m'agradaria tant!-, han de saber que el Tribunal de l'Haia es troba al Palau de la Pau, Carnegieplein núm. 2. S'estalviaran un tret al cap i, que no és menys important, els cinc euros que costa l'entrada.

stats