Cadàvers no gaire exquisits
Periodistes il·lustres, que no és pas un oxímoron, han devorat el fetge de les televisions privades perquè en els reportatges del terratrèmol de Llorca han ensenyat imatges dels cadàvers. Jo en vaig veure una de molt repetida a Telecinco: en una cruïlla, entre pedrots i runes, unes cames de dona sobresortien de sota una manta tèrmica. Tal com ens informava Iu Forn dissabte, a Antena 3 van ensenyar imatges de cadàvers descoberts i com membres dels serveis de rescat miraven de revifar ferits greus. El segon supòsit el desaprovo, em tocaria la melsa, i és un òrgan que aprecio molt, que vingués un càmera a gravar-me mig estabornit, com tampoc no permetria que entrés amb mi a la consulta del dentista i em filmés mentre em col·loquen un pont.
Als reportatges de l'atac a les Torres Bessones -sovint s'aclareix que són de Nova York, com si algú pogués inferir que són les de Sant Celoni- i dels atemptats a Madrid de l'11-M, no vam veure cadàvers, només munts de runa, cotxes abonyegats, corredisses, fumeroles i bombers taquicàrdics. En el primer atemptat hi van morir 3.000 persones i en els segons, 191. Ningú no ho diria: tant podia tractar-se d'un atemptat com d'un enderroc amb explosius mal calculats. La veritat, no concebo imatges de l'Holocaust sense cadàvers. Alguns espectadors podrien interpretar que els camps d'extermini van ser unes colònies d'estiu molt estrictes.
Se'm respondrà que no s'han d'ensenyar els cadàvers per respecte als familiars i als mateixos difunts. Una decisió, crec, que s'hauria de deixar en mans dels difunts, perquè la prenguin en vida. Jo, si moro en un atemptat devastador, faig públic que vull que ensenyin el meu cadàver. Per deixar ben clar a tothom com els terroristes fills de la gran meuca van aconseguir fer volar el meu pont dental amb uns quants quilos de dinamita. Amb el que em va cobrar el dentista!
