Desenganyar els espanyols

Sento a Catalunya Informació (tot celebrant el seu vintè aniversari amb galetes Trias, perquè n'hi ha més d'un i de dos que s'omplen la boca dient que els catalans hem d'ingerir vins de la terra però en canvi veig molts independentistes menjant galetes Príncipe de Beckelar) com Oriol Pujol acusa el president Mariano Rajoy de jugar amb els sentiments dels catalans. Quan és tan o més greu la seva manca total d'escrúpols a l'hora de jugar amb els sentiments dels espanyols. Falses esperances, és el que Rajoy dóna als espanyols.

Viatjo sovint per Espanya amb el meu utilitari amb matrícula de Barcelona, que revela obertament el meu origen i condició. Per si algú ignorés les sigles provincials i interpretés que sóc natural de Burgos o de Badajoz, porto un adhesiu de Sant Miquel del Fai. L'altre dia en una plaça de Jadraque (Guadalajara) una nena d'uns dotze anys m'observava amb ulls astorats, neguitosa pel procés sobiranista que hem iniciat els catalans i alhora segura que el president Rajoy ho impediria amb decisió, perquè ell vol el millor per Espanya i el seu govern és garant d'aquesta Constitució que ens vam donar entre tots.

Aquella nena de Jadraque somreia entre vergonyosa i il·lusionada perquè tenia una fe cega en la Divisió Cuirassada Brunete, en la Benemèrita, en els Cossos Especials de l'Estat, preparats per assaltar el Palau de la Generalitat amb cordes i arnesos per un celobert del cantó del carrer de Sant Sever (ho tenen molt estudiat). Així és com la nena se'm va acostar resolta, em va agafar de la mà i em va dir (tradueixo): "No us en anireu, Catalunya és Espanya, tots som espanyols". Em retenia fort, i em feia patir una mica perquè per res del món hauria volgut que, sent català, algun passavolant em prengués per pedòfil. Tot i que en algunes zones d'Espanya el més greu és el primer.