15/04/2011

Gil Foix i Gal Dalí, dos homes i un destí

2 min

Perquè es facin una idea exacta de com va anar la cosa: en una butaca d'orelles de vellut blau marí, una mica gastat, llegia La vida excessiva de Salvador Dalí, d'Ian Gibson, quan els meus ulls van ensopegar amb aquesta frase: "És possible que la prosperitat i decadència de Gal Dalí [l'avi patern de Salvador Dalí] inspirés en part una novel·la famosa, La febre d'or de Narcís Oller". Em vaig alçar i vaig anar a beure un got d'aigua, per sufocar l'excitació extrema en què estava immers. En concret, aigua de Solán de Cabras.

ALa febre d'or el personatge principal és Gil Foix, jugador de borsa, com Gal Dalí. Tots dos d'origen humil: Gil Foix, fuster, i Gal Dalí tot apunta que mariner -o contrabandista, com tants cadaquesencs-. Tots dos s'enriqueixen amb l'eufòria financera de la Borsa de Barcelona del 1880-81 i accedeixen a la vida burgesa. A tots dos els arrossega el daltabaix posterior de la borsa i ho perden tot. Arran de la ruïna, pateixen una malaltia mental, neurastènia en el cas de Gil Foix i paranoia en el de Gal Dalí. Tenen mania persecutòria, creuen que els espien i que tothom pretén robar-los.

Però com Ian Gibson -desconeixedor, diria, de la novel·la d'Oller- va intuir que Gil Foix s'inspirava en Gal Dalí? Potser l'hi devia comentar la cosina de Dalí, Montserrat Dalí, filla del doctor Rafael Dalí, únic germà del pare del pintor (el 1991-92 Gibson hi va mantenir converses). Per una carta d'Oller a Galdós, sabem que La febre d'or és un roman à clé , que ha de mirar-s'hi per desfigurar els retrats i evitar l'escàndol.

El 10 d'abril de 1886, Gal Dalí va sortir al balcó a mitjanit cridant "Lladres!", hi van acudir serenos i vigilants i el van calmar. Aquella tarda havia fet el mateix cridant com un posseït. Sis dies després -el mateix dia que l'Ajuntament havia decidit tancar-lo en un manicomi, segons El Barcelonés -, Gal Dalí es va tirar per un celobert, des del tercer pis de la rambla Catalunya 25 (numeració de llavors). Tot el barri en devia anar ple, les minyones sempre duen platets. I ara ve la dada que aporto: Narcís Oller vivia a la rambla Catalunya 38 (actual 14), a poques cases de distància de Gal Dalí. I el 1886 Oller comença a escriure La febre d'or , que tenia projectada però no havia iniciat.

Després de tot això, em sembla que llegiré La febre d'or . Si Déu vol.

stats