07/02/2011

Karmele Marchante, ambaixadora de Catalunya

2 min

Una vegada més, una catalana il·lustre com Karmele Marchante es va haver de sentir dir que és molt catalana, en el sentit de garrepa, emmarcat en una òptica ronyosa i al·ludint a una suposada tendència gasiva, sense ometre alguns aspectes tacanys. Marchante va néixer a Tortosa, el 1944 (estic esperant que algun estudiant ansiós d'obrir-se camí en l'àmbit acadèmic es decideixi a dedicar els seus treballs de postgrau a la temàtica Contribució de Karmele Marchante a la cultura catalana . Ja veig la doble pàgina a Serra d'Or ). Encara n'hi ha que recordem els seus articles en defensa de la dona a Ajoblanco , una revista d'esquerres i contracultural creada el 1974 (en llengua castellana, una mesura prudent perquè en català s'hauria titulat Sopa d'All ). En les dues últimes dècades, Marchante ha dedicat la seva obra i la seva rebel·lia a dones concretes, com seria Cayetana de Alba, més que a la dona en general, en el sentit de gènere.

L'havien convidada -estic concordant, per si no se n'havien adonat- a La caja deluxe , de Telecinco, i l'havien introduït -ara me n'he cansat, és el que té la concordança, que hi ha dies que l'escanyaries- en un recinte tancat, com un dau gegant, amb pantalles que projectaven moments claus de la seva vida. L'objectiu, emocionar-la, es va complir sense baixes: la periodista va oscil·lar entre el llagrimeig, l'estupor i la tendresa. Amb tota aquesta peripècia gravada prèviament, la nit de divendres la dona (ella en concret, no el col·lectiu en lluita) s'ho mirava des del plató complaguda quan un dels col·laboradors -Lydia Lozano?- li va retreure la seva catalanitat. Marchante no la va copsar -ni capir- i un català insigne, Jorge Javier Vázquez (una altra doble pàgina a Serra d'Or ), l'hi va aclarir: "Que comptes molt". Si els agraden tant els tòpics segons l'origen, m'agradarà veure'ls el dia que tinguin un convidat marroquí.

stats