09/03/2011

Polítics imitadors, una professió de futur

1 min

Així com si res, Toni Soler, que volta per les ràdios celebrant els cinc anys de Polònia, va comentar a El matí de Catalunya Ràdio que els convergents enraonen d'una manera molt semblant -i intercanviable, això ja és de collita pròpia-. Li dono la raó. A casa hi ha vespres que tinc la televisió encesa sense jo mirar-la, per allò de la companyia, és gairebé com conviure amb una iguana parlant (en són capaces, tot i que es va deixar córrer perquè quan n'aprenien defensaven opinions racistes, xenòfobes i retrògrades en matèria artística -la idea aquella que un Miró el pot pintar un nen-). Quan tot d'un plegat sento una veu familiar i em pregunto, intrigat, si és Artur Mas o Francesc Homs: els dos gasten la mateixa cantarella, les pauses, les falques, la fraseologia. No només Homs: forces polítics convergents tendeixen a parlar com Mas, no sé si per emmirallament o osmosi. En els anys que exercia de conseller en cap, Mas semblava un replicant sònic del president Pujol (Toni Albà l'imitava a TV3 com un robot, una imitació que es va perdre en la nit dels temps). Tot això ho escric amb il·lusió, amb bon to. En positiu.

stats