Tres titelles de ràdio
El senyor Castanys, el senyor Bohigas, el senyor Marcel·lí: RAC1 cada dia recorda més el casino dels senyors de tantes ciutats i viles. Mentre que el senyor Castanys fa un informatiu humorístic a El món a RAC1 , el senyor Bohigas comenta l'actualitat cultural a Versió RAC1 (és difícil estar-hi en desacord) i el senyor Marcel·lí intervé amb senderi també a Versió RAC1 .
Tots ells són titelles de ràdio animats per guionistes que estrafan la veu i creen un personatge -el senyor Castanys és un joier jubilat, el senyor Bohigas porta un bar-, inspirats més o menys en el senyor Casamajor, darrere del qual s'emboscava Xavier Sardà a RNE i a la SER. Encara tenen uns antecedents més remots en el senyor Sistacs, una creació de Valentí Castanys -cap parentiu amb l'altre- per a Ràdio Associació durant els anys 30 -ara bé, Castanys no feia titelles per la ràdio, sinó que narrava els tràngols de la família Sistacs (representants d'aquella petita burgesia amant de l'ordre i el Cerebrino Mandri)-. I encara ens hauríem de remuntar al senyor Canons, que encarnava el prototip d'empresari torracollons (el rodolí no és casual) i que el 1925 va tenir un revista humorística amb el seu nom, El senyor Canons . I diria que tot plegat prové -la mala lletra és perquè el pols em trontolla d'emoció- del senyor Esteve de Rusiñol. Excusin si els he avorrit amb dades culturals; la cultura és molt pesada. Per això s'ensenya a la universitat, on algunes classes són autèntiques proves de resistència per a cosmonautes.
Al senyor Castanys, Bohigas i Marcel·lí els reuniria en una tertúlia de ràdio perquè bramessin contra l'impost del patrimoni, com ara s'estila entre els tertulians. No s'hi notaria una gran diferència: als tres senyors se'ls veuen els fils del titella de la mateixa manera que als tertulians se'ls veuen els fils dels partits i les fundacions.
