04/07/2012

Universals sense remei

2 min

Sort en tenim d'intel·lectuals desperts i avisats com Pere Portabella, que l'altre dia a El matí de Catalunya Ràdio va advertir Xavier Albertí, el nou director del Teatre Nacional de Catalunya, que no caigués en un teatre nacional nacionalista. Seria un error greu que donés preeminència a dramaturgs catalans o, Déu meu, tingués una òptica nacional sobre el teatre o la cultura catalana.

Llavors, quins autors haurien de representar-s'hi? Portabella va donar noms: Shakespeare, Genet, Adamov, Beckett, que, en paraules seves, "entren perfectament dins una col·lectivitat com Catalunya com a país europeu" (Europa serveix per a tota mena de xantatges, vileses i imposicions). La cultura universal hi ha d'estar sempre present, perquè de cultura només n'hi ha una (gran i lliure, li va faltar afegir). Acceptada mansament com l'anodí esmorzar continental.

Per aquest camí tan excels, jo li redacto a Xavier Albertí, ara mateix i de franc, la llista d'autors que ha de programar els anys a venir, i l'escric amb els ulls embenats i una mà lligada a l'esquena: Ibsen, Tolstoi, Molière, Brecht, Ionesco, etc. Així, doncs, quines obres s'hi haurien de vetar perquè no compleixen els requisits imprescindibles? Les d'aquells autors que no són centrals en la cultura universal, com ara Sagarra, Sirera, Villalonga, Brossa, Escalante, Vinyes, Alberola, etc. Al costat d'aquests noms, també cal impedir amb dents, ungles i clavícules que Albertí, en un moment de feblesa, no muntés un espectacle musical a partir dels cuplets de Pilar Alonso i Elena Jordi, del Paral·lel dels anys 10 i 20. Hi ha indicis que en seria capaç. Arribat el moment, si Albertí no desistís i es parapetés al seu despatx, els guàrdies de seguretat del teatre l'haurien de reduir, emmanillar i amonestar severament: "Senyor Albertí, faci un Shakespeare, que ens compromet!"

stats