Vida privada dels candidats
A El món a RAC1 Sergi Mas sotmet els candidats a una entrevista sui generis que aporta una mica d'alegria a l'ensopiment general de la campanya. Cada candidat respon preguntes com ara si sap qui és Carmen Lomana: constato amb sorpresa i amargura que molts no la coneixen. Queda palès (vol dir que és evident, en el català medieval que ara es parla) que els polítics s'han allunyat dels interessos reals dels ciutadans. Així va tot. Ni Lomana se'n salva.
Quan escric aquestes línies, encara no s'ha produït l'entrevista corresponent a Pere Navarro. Encara és a temps, doncs, de respondre àgil que no només coneix prou bé aquesta gran empresària del món de l'alta costura sinó que hi va coincidir aquest estiu en una festa (a Marbella, a Nova York) i que, en un rampell d'entusiasme, aquella mateixa nit va decidir que Lomana llegiria el pregó de la festa major de Terrassa. Un gest com aquest li faria augmentar la popularitat, no ho dubtin. A Navarro, vull dir; Lomana ja ens té a tots el cor robat.
El que és il·lustratiu és una resposta de Joan Herrera, el candidat d'Iniciativa per Catalunya. Sergi Mas va preguntar-li si a casa tenien un home o una dona de fer feines, que és la manera normal d'anomenar algú que contractes per fer les feines domèstiques (sap greu que Mas es doblegués a aquest costum funest de dir sempre home i dona, quan en aquest àmbit el noranta-nou per cent de treballadores són dones). Doncs Herrera va vacil·lar uns instants, se'l veia engavanyat, i va respondre que tenien una persona que els ajudava (encara com no va dir un ésser humà o un representant de l'espècie humana). Em resisteixo a pensar que fes servir un eufemisme benpensant, propi d'una senyora pona irredempta, i interpreto que, mentre Herrera fa els vidres, la dona de fer feines li aguanta l'escala. Per allò de les polítiques sostenibles.
