Misc 29/02/2012

'¡Viva Cataluña libre, repámpanos!'

i
Enric Gomà
2 min

Com que el director d'aquest diari ens convida a opinar sobre l'article d'Eduard Voltas titulat En castellà també, sisplau , un servidor, sempre amatent i zelós del seu deure, s'hi tira de cap amb aquell sentit cívic, participatiu i entusiasta que tant serveix per proclamar, exigir o sospirar per la independència de Catalunya des d'una columna periodística com per aplaudir i recollir caramels a la molt gracienca cavalcada de Sant Medir.

L'article independentista ja és un gènere més entre nosaltres, deu tenir grans virtuts terapèutiques perquè els teclats d'ordinador més il·lustres s'hi abonen insistents, sovint amb un aire de rotllo de pianola. Voltas, que no toca el piano mecànic, defensa la inclusió del castellà en el projecte independentista i entendre'l com un valor que un futur estat català hauria de fer-se seu. "I que tot això és i serà perfectament compatible amb noves conquestes per a la llengua catalana". Però quin paper destinarem al català? El de llengua residual o hegemònica? Perquè l'expansió del català passa per la pèrdua de terreny del castellà, amagar això potser ens dóna una gran pau d'esperit i ens permet ballar el minuet amb més soltura però és del tot enganyós: en els últims anys han sortit edicions en català de diaris en castellà i no al revés, fet que ha comportat una pèrdua de lectors en castellà; Catalunya Ràdio i RAC1 s'han convertit en les emissores més escoltades emetent només en català i així és com han deixat en segon terme les ràdios catalanes que radien en castellà (els temps gloriosos d'Encarna Sánchez i la seva ràdio audaç han passat a millor vida).

Comparteixo amb Voltas que el catalanisme ha de respectar el castellà i tindre'l molt en compte, però si el seu objectiu no és l'hegemonia del català que m'avisin, sisplau, perquè deixaré de pagar la quota de soci d'aquest club.

stats