27/06/2011

La caritat ben entesa

2 min

Si no els sap greu, responc a un interrogant del periodista Iu Forn expressat en aquesta mateixa columna que ens sosté, com una cariàtide, sobre el sentit, la conveniència i el gruix epidèrmic de les galtes facials d'Angelina Jolie a l'hora de visitar camps de refugiats magribins a l'illa de Lampedusa. Els convido que facin una prova: intercanviïn Angelina Jolie per Diana de Gal·les, també molt entestada a alleujar refugiats, malalts, vells, esguerrats i nens sense joguines, i avaluaran el grau de comèdia d'aquest acte, tan teatral, en la línia de Tablado de marionetas para educación de príncipes de Valle-Inclán. Quan un actor, cantant, monarca o príncep visita un hospital, ningú no compta amb el parer dels malalts. Per a algú estirat en una màrfega en un centre mèdic del Congo, amb la cama gangrenada, potser la seva màxima il·lusió no és conversar dos minuts amb la reina Beatriu dels Països Baixos (a mi em faria por que li caigués el barret damunt la ferida i se m'infectés encara més). La reina Beatriu, la sobirana més adinerada d'Europa, podria fer un donatiu anònim, sense faramalla: una simple transacció bancària. Que la mà esquerra no sàpiga què fa la ma dreta no és ben bé una invitació evangèlica a portar una doble comptabilitat, encara que molts empresaris ho hagin interpretat així.

Totes aquestes visites caritatives, benèfiques i solidàries s'haurien de suprimir dels informatius per humiliants, vergonyoses i promocionals. Quan apareix una notícia d'aquesta estofa en un Telediario 1 , per uns moments em despisto i crec que ha començat el capítol d' Amar en tiempos revueltos i mirem una seqüència en què la Señora de Meirás, Carmen Polo de Franco, visita un hospital envoltada de les dames de la Creu Roja. Hi tenia una gran tirada, l'esposa del dictador sembla que estava plena de bons sentiments. Això és el que venien a dir els informatius de l'època.

stats