A l'infern de dos en dos
Com que en aquest país no dimiteix ningú, de seguida es demana la dimissió. Dimecres corria de dit en dit el hashtag #fuentesdimissio per exigir el cessament, càstig de masmorra, picota o treballs forçats en una pedrera, que en el seu cas seria anar a Ràdio Campdevànol, del periodista Manel Fuentes, arran de la seva picabaralla amb Vicenç Navarro, catedràtic de ciència política i social, a El matí de Catalunya Ràdio . Encara com no van demanar que se suïcidés (el hashtag seria #fuentesficaelcapalforn).
Que Fuentes no va estar a l'altura -amb la seva actitud arrogant, intimidatòria i aspra, impròpia no ja d'un periodista sinó d'un home educat-, ell mateix ho va reconèixer obertament quan l'endemà va demanar disculpes. Però sobre l'actitud de Vicenç Navarro no n'he sentit cap retret ni tampoc disculpa per part seva. També l'entrevistat ha de tenir bon to. A l'arrencada de l'entrevista, Fuentes li va preguntar si s'havia esperat més gent a la manifestació per demanar un referèndum sobre la reforma de la Constitució i tot d'una Navarro li va engegar: "Faci una pregunta més interessant, sisplau". Per sortir del pas, un Fuentes perplex es va escurar la gola i va respondre: "Les preguntes les fan interessants les respostes dels convidats", inspirant-se en la sentència de Wilde segons la qual no hi ha preguntes impertinents, sinó respostes impertinents. Cal valorar la serenitat de Fuentes, jo en el seu lloc li hauria penjat el telèfon -i ara estaria demanant disculpes de genolls, amb els braços en creu i amb una pila d' Indigneu-vos! de Stéphane Hessel a cada mà-. Després, ai, es va embolicar la troca.
Com hauria reaccionat qualsevol davant d'una sortida així? Com reaccionaria el mateix Navarro si, a l'aula, un estudiant -el típic estudiant neoliberal amb jaquetes virolades- li digués "Faci una classe més interessant, sisplau"?
