Un pas endavant en la lluita
Per la glòria de Joan Gamper i d'Edelmira Calvetó, la primera sòcia del FC Barcelona, del 1913! Convidar només dones a la llotja del Camp Nou va ser una iniciativa minsa i ridícula, per massa tímida; el que hauria sigut de debò reivindicatiu del paper de la dona és omplir de dones tot l'estadi, 99.354 espectadores animant, entonant l'himne, llançant els sostens a la gespa -hi ha un instant entre "una bandera ens agermana" i "blaugrana al vent" especialment idoni per fer volar aquesta peça íntima com una fona, amb una pedra dins d'una de les cassoletes, encara que obrint els dits a l'últim moment i deixant anar els sostens amb força (he practicat a casa)-.
Seria un repte semblant al que es plantegen cada setmana a El suplement de Catalunya Ràdio quan omplen l'estudi amb 33 dones -Letícia Ortiz, Carme Chacón, Isabel Coixet, etc.- per entrevistar un convidat. Ja que quadrar les agendes és complicat, les imiten les actrius Sílvia Abril, Mireia Portas i Agnès Busquets, del Polònia . Fingeixen, però per una bona causa. També, si calgués, al Camp Nou els socis masculins es podrien transvestir per fer realitat aquest somni.
