Dinamarca-Croàcia: Christian Eriksen contra Luka Modric
Barcelona / BarcelonaEriksen és un Laudrup en versió mil·lennial. Fa anys que al seu país tothom l’etiquetava com el seu substitut, comparativa que mai li va agradar. Ell volia tenir nom propi. Centrecampista ofensiu exquisit amb la pilota, com el gran danès, juga més centrat, però cau sovint als laterals del camp com feia Michael. El seu joc amb pilota és tranquil i parsimoniós; si no la té, corre i treballa com un gregari. Enganyosament ràpid, però tranquil·lament implacable, és com el qualifiquen alguns dels membres de l’equip tècnic dels Hostpurs. Des de Hodle o Gascoigne jugant a White Hart Lane no recorden un migcampista més talentós.
Els seus tres gols a la repesca contra Irlanda van emetre els bitllets de la selecció nòrdica per a Rússia. Va deixar el seu país amb setze anys camí cap a Amsterdam, després de ser rebutjat dos cops pel Chelsea amb tretze i catorze anys. El talent i l’equip blue no van mai de bracet.
A l’Ajax va aprendre els bàsics d’aquella escola. A Anglaterra treballa per a Harry Kane, a Dinamarca tots treballen per a ell, i ell ho canalitza en benefici del col·lectiu: el 70% dels gols danesos dels últims quinze partits han sortit de les seves botes. Farà el que faci falta per l’equip sense renegar de ser el líder omnipresent: li agrada. Fa uns dies va abandonar la concentració per assistir al naixement del seu primer fill; ha tornat per ser el pare de l’equip al terreny de joc.
El president del Tottenham, Daniel Levy, fent una comparativa amb Neymar, ha dit que el seu jugador val més de 225 milions d’euros; no el vol vendre, però ja li posa preu.
Créixer en un país en guerra és molt dur. I Luka Modric va viure en primera persona la Guerra dels Balcans. Tots els jugadors croats d’aquesta generació ho porten dins. Si els gens dels països de l’ex-Iugoslàvia són competitius, els esportistes nascuts en el conflicte encara ho són molt més. Tot i així, Rakitic diu d’ell que no és croat, sinó d’un altre planeta. Modric, abans d’arribar a aquest Mundial de Rússia, va dir que canviaria alguns dels campionats aconseguits al Reial Madrid per un Campionat del Món amb el seu país natal.
Dues característiques destaquen de Luka Modric, una de física i una altra d’actitud. És petit i tímid, però molt petit i molt tímid. Des de ben petit els entrenadors tenien clares les seves virtuts tècniques per jugar a futbol, però dubtaven de la capacitat d’aquell noi per poder convertir-se en professional per culpa de la seva alçada. Res de nou en el món del futbol, un cas Messi bis. És tímid, molt tímid, a tot arreu excepte al terreny de joc. Reconeix que perd aquesta timidesa al túnel de vestidors. Les seves declaracions públiques mai tenen un mal registre. Amant del bon futbol i dels bons futbolistes, no va dubtar a defensar Leo Messi després que la seva selecció golegés l’Argentina en la primera fase del campionat.
Al Reial Madrid va haver d’esperar la marxa del colombià James Rodríguez, l’estiu passat, per obtenir el 10 a la samarreta, el número que explica contundentment qui és l’arquitecte del futbol en aquest equip. Luka Modric volia assemblar-se a Boban, el mític futbolista croat del Milan, que va ser el seu ídol de joventut, però ningú dubta que si el mires a la cara s’assembla més aviat a Johan Cruyff, i podria fer de doble seu en un biopic del Flaco.
