04/07/2017

Estiu d’inflació futbolera

2 min

La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus. És un un concepte que avui gairebé han oblidat la majoria dels ciutadans en el seu dia a dia. Doncs tinc la sensació que, aquest any, en el futbol viurem un estiu clarament inflacionista. Quins indicis en tinc? Uns quants, que intentaré explicar detalladament en aquest article. Els que saben d’economia esportiva diuen que el futbol és un dels negocis més fàcils de pressupostar però alhora dels més difícils de gestionar. Els ingressos provenen de factors que clarament estan definits d’entrada: vendes d’entrades, drets de televisió, patrocinis i ingressos de les competicions esportives. Tots ells molt definits i que no haurien de variar gaire al llarg d’una temporada. Les despeses encara són més senzilles d’analitzar: salaris i amortitzacions de jugadors més despeses operatives o de funcionament. Quin és el problema? El rendiment dels equips està, com han demostrat clarament alguns economistes, directament relacionat amb la qualitat de les plantilles, és a dir, amb la massa salarial que tens al camp.

Els ingressos mantenen una clara i evident tendència alcista que provoca que cap directiu tingui por, a curt termini, de picar-se els dits davant de pressupostos molt optimistes. Però si hi ha un factor encara més evident i relacionat amb la inflació és l’oferta i la demanda. Aquest any serà un estiu de molta més demanda que no pas oferta, i això farà pujar els preus. Què m’ho fa pensar? Que hi ha massa equips amb urgències històriques imminents: el Juventus, després de l’enèsim fracàs a la Champions; el Barça, amb un nou entrenador i l’obligació de començar un nou cicle guanyador enfront de l’etern rival; els dos equips de Manchester, que no es poden permetre una altra temporada qualificable de fracàs… I també hi podem afegir el Bayern, que no ha competit bé ni tan sols al mercat domèstic. Però per acabar-ho de rematar, fins i tot qui no té necessitats, com el Madrid, trencarà el mercat gràcies a la generació d’ingressos provinents de les sortides naturals de jugadors que no tenen espai a la seva plantilla. Resultat: un bany de milions que tornarà a demostrar que la irracionalitat en el món del futbol és tan habitual com la pèrdua de seny dels aficionats en discussions sobre les seves plantilles. Això sí, és econòmicament raonable. No sé si sostenible. Tot just ha començat l’estiu i ja ha començat el ball de compres i vendes que fa pensar que la bogeria és la norma. I per exemplificar-ho, un cas: Danilo, per 25 milions a la Juve. Comença el ball inflacionista.

stats