FORA DE JOC

Estudies o jugues?

ENRIC JOVÉ
ENRIC JOVÉ

La vida, molts cops, potser massa, t’obliga a triar. Triar és lamentablement descartar, deixar, abandonar una de les opcions que tens al davant, que si era una alternativa, ben segur que era considerada interessant o atractiva.

Com he explicat en articles anteriors, si hi ha una cosa que m’apassiona de l’esport és la capacitat natural per construir valors en els nens i joves que, posteriorment, els seran claus per anar per la vida i per construir la personalitat que tindran en el futur. Segurament igual que pot fer la música, les arts plàstiques o altres disciplines, no ho dubto. Si miro tots els països amb una cultura esportiva important -aquells que admirem quan, cada quatre anys, arriben els Jocs Olímpics perquè lideren el medaller olímpic-, tenen un model inclusiu de l’esport en el model educatiu. Estic parlant dels Estats Units, de la Xina, de Rússia i de la Gran Bretanya. No envejo les medalles (bé, potser una mica), envejo que la gran majoria d’aquests atletes són o seran llicenciats en medicina, enginyeria, dret o qualsevol altra disciplina. Tots aquests nois s’han trobat una societat i un model educatiu que creu que tot esportista, sigui d’elit o no, ha de tenir totes les facilitats per seguir practicant el seu esport preferit mentre continua estudiant.

Cada cop més sovint, veig com esportistes catalans trien emigrar als EUA perquè allà no tan sols els permeten compatibilitzar estudis universitaris i esport, sinó que ho premien amb beques acadèmiques. Les universitats americanes més prestigioses tenen unes instal·lacions esportives espectaculars. Cada any que passa creixen els tenistes, golfistes, futbolistes o jugadors d’hoquei herba que decideixen anar-hi a estudiar.

Alguns dels esportistes més cèlebres són llicenciats gràcies als programes duals: Michael Jordan és llicenciat en geografia per la Universitat de Carolina del Nord; Venus Williams, en disseny per Fort Lauderdale; Tom Brady, el supermite de l’última Superbowl, es va llicenciar en estudis organitzacionals a la Universitat de Michigan. Pregunto quines llicenciatures tenen els esportistes espanyols més reconeguts? Val més que no.

Un xicot que pot seguir practicant esport d’alt nivell mentre estudia serà més bon professional sigui quina sigui la professió que triï. Un esportista que ha estudiat mentre competia professionalment, quan acabi la seva carrera esportiva tindrà, segurament, un millor futur. Esport i educació han d’anar de bracet, els hem d’unir amb una i, no separar-los amb una o. Les os impliquen elecció, i escollir és perdre. Sumar sempre és bo.