OPINIÓ

Papa, què és una travessa?

Va néixer oficialment el 1946 i segurament no arribarà a ser centenària, si algú no corregeix la tendència dels últims anys

Va néixer oficialment el 1946 i segurament no arribarà a ser centenària, si algú no corregeix la tendència dels últims anys. La jornada 28 de la temporada 1995-96 va ingressar 21.723.469,79 €, concretament el 10 de març del 1996. Anys més tard, va entregar un premi al guanyador de 9.089.888,93 €: era la sisena jornada de la temporada 2005-2006. Pregunteu-li a un nen de set, vuit o nou anys, que sigui futboler, què és una travessa.

La paraula que va començar definint un joc, i que després es va convertir en una marca comercial i un producte, està morint més ràpidament del que qualsevol pronòstic podia aventurar anys enrere. El primer presagi d’aquesta mort anunciada va ser la liberalització del mercat de les apostes esportives fa gairebé deu anys. Abans les apostes esportives públiques eren un monopoli estatal. Que qui gestiona aquest producte sigui un ens estatal, Loteries i Apostes de l’Estat, és un llast que no ha fet fàcil reinventar-la. La mateixa entitat reconeix que la falta d’innovació és el seu taló d’Aquil·les. Només en el segon any de la liberalització el negoci els va caure un 22%, i vuit anys després segueixen sense actuar. Operadors privats amb models de negoci agressius són a l’altre costat de la tendència i han triplicat les vendes els últims cinc anys. L’any 2017 els ingressos de les apostes esportives eren equivalents al pressupost del Reial Madrid, un mercat gegantí que creix a ritmes vertiginosos.

Els clubs necessiten els operadors del joc digital i s’han convertit en ionquis econòmics que els ofereixen contractes de patrocini fàcils i copiosos. Les cases d’apostes esportives van invertir l’últim any operatiu 103 milions en publicitat. ¿Algú recorda l’últim anunci de la travessa? En un món cada vegada més global, la travessa és un negoci cada cop més local. El consumidor és principalment un home gran, que viu en entorns poblacionals de petita dimensió i que encara no és usuari de plataformes digitals habitualment. A l’altre costat hi ha el jove, urbanita i heavy user de les xarxes, que té un joc còmode, flexible, amb polítiques comercials de promoció que li faciliten l’entrada. 800.000 jugadors van fer apostes en línia l’any passat. La travessa, en canvi, ha perdut el seixanta per cent de les vendes en l’última dècada, tot i tenir una xarxa de comercialització tres vegades més gran que tota la resta d’operadors contra els quals competeix junts. Onze mil punts de venda contra tres mil. La travessa és un dinosaure en extinció. A poc a poc, any rere any, va minvant. En el món de la immediatesa representa tot un contrasentit. Ple al 15, una probabilitat d’una entre 14.348.907 combinacions possibles. Haver d’analitzar totes les variables de tots els partits, quan pots apostar únicament qui marcarà el primer gol en el mateix moment que l’àrbitre xiula l’inici del matx, és demanar massa.

En el negoci en línia de les apostes esportives, 7 de cada 10 es materialitzen mentre el partit s’està jugant. Aposto mentre miro futbol o miro futbol mentre aposto, aquesta és la qüestió. Per a molts dels jugadors l’ordre sí que té importància. El telèfon intel·ligent és la pistola que ha matat la travessa. En la vida d’un consumidor tot ha de ser ràpid i fàcil. Apostes, falles, tornes a apostar, tornes a fallar, i és un bucle de noranta minuts de joc continuat. A més a més, com que la targeta de crèdit està adherida al compte que tens amb l’operador, no tens la sensació d’estar cremant els diners que pot ser que no tinguis. Això portarà molts drames socials. En les escurabutxaques, almenys, com que t’has de gratar la butxaca, perceps directament el que gastes. L’u, la ics i el dos perdran el valor conceptual amb la desaparició de la travessa i acabaran desapareixent també com a significants del futbol. Massa ràpid, massa poc respectuós amb el passat, però alineat amb la societat on vivim.