ELS NOMS PROPIS DEL MUNDIAL

Cristiano Ronaldo: The one and only.

Capaç de valorar el rendimient del seu equip amb un nou per després valorar el propi amb un deu

The one and only. Cristiano és Portugal, Portugal és Cristiano. Si al Reial Madrid el portuguès ho és tot, a Portugal és Déu omnipresent. Comandant de l’Ordre del Mèrit a Portugal, una de les màximes distincions que un portuguès pot rebre, dirigirà les operacions portugueses al camp de batalla soviètic. Ronaldo va néixer a l’illa de Madeira, que abandonà amb dotze anys per anar a terra ferma i incorporar-se a l’acadèmia de l’Sporting de Lisboa. El 2003, un any després de debutar al club portuguès, Sir Alex Fergusson l’apadrinà al Manchester United i li va donar el 7 d’un David Beckham que s’havia convertit en galàctic i havia marxat al Santiago Bernabeu... Un senyal del futur? Obsessiu en la individualitat en un esport d’equip, és capaç de l’histrionisme més surrealista que s’ha vist mai. Creure’s ric, guapo i bon jugador per criticar aquells que el critiquen és narcisisme retroactiu. Creu que no ha de demostrar res, ell es veu el millor, i no li cal demanar l’opinió a tercers. Pensa que la humilitat és un defecte, no una virtut. Capaç de valorar el rendiment del seu equip amb un nou, i després valorar el propi amb un deu, o esmentar que si l’equip rendís al seu nivell serien primers; tot plegat demostra el seu pensament absolutista en primera persona. L’orgull li permet mantenir el mateix to davant d’un fan de l’equip contrari, un president o un jutge que l’està jutjant per delicte fiscal. Així és el personatge que s’ha creat, tant prepotent, petulant i sobrat com perfeccionista, competidor i guanyador. En la darrera Eurocopa, lesionat i a la banqueta durant la final contra els francesos, va continaur necessitant visibilitat davant les càmeres, i va sortir contínuament a l’àrea tècnica.

Futbolísticament s’ha anat apagant com a jugador total, però ha anat substituint aquest vessant per convertir-se en un golejador letal que fa, de menys, més. Passarà a la història per ser el Salieri del Messi més mozarístic que ha donat el futbol. Tot no es pot tenir.