FORA DEL JOC

Els principis de Stephen Curry

La setmana passada passarà, sense cap tipus de dubte, a la història del patrocini esportiu. Per molt que busqui casos semblants, no en trobo cap com aquest: per qui és l’esportista en qüestió i per la situació en què situa la marca. Consti que es contradiu amb el que normalment assessoro als esportistes per als quals treballo. Crec que habitualment un esportista ha d’evitar fer declaracions sobre temes polítics, que no socials. Segons el meu parer, per dues coses. En primer lloc, per evitar manipulacions de tercers; en segon, perquè crec que una figura mediàtica no s’ha d’utilitzar per influir en les opinions dels ciutadans. Curry pensava el mateix, però per un cop va decidir canviar.

Anem al cas: Kevin Plank, l’amo i fundador d’Under Armour, marca que patrocina el basquetbolista, va participar en una reunió d’empresaris amb el president Trump, arran de la qual va posicionar-se respecte a la política empresarial de l’actual mandatari dels EUA dient que Trump era un asset (un actiu) d’Amèrica.

Doncs bé, el jugador dels Warriors no va necessitar ni 24 hores per fer unes contundents declaracions mostrant la seva posició: concretament va comentar que si de la paraula asset en traiem la e i la t, quedava el que realment era Trump: un ass (és a dir, un cul). Crec que en tota la història d’Under Armour la companyia no havia passat per un sotrac d’aquestes dimensions. L’empresa va trigar ben poc a rectificar i matisar la postura del seu dirigent, intentant apropar-se al jugador.

Sens dubte, Stephen Curry ha demostrat que és alguna cosa més que el jugador que tothom comença a creure que canviarà tant el bàsquet com ho va fer Michael Jordan. Fins ara tenia tot el que va portar Jordan a convertir-se en un mite: un jugador sense les capacitats físiques d’altres de la seva generació, tan sols 1,91 d’alçada; que va arribar a la NBA sense ser escollit el número 1 del draft -el van triar setè l’any 2009- i fent-ho a un equip amb una trajectòria poc victoriosa, els Golden State Warriors, per convertir-lo en un referent de la competició.

Si dins la pista ja ens havia donat prou motius per pensar que era un ídol únic, també ho acaba de fer fora. Cal ser molt valent i tenir els valors amb què vas per la vida molt clars per anteposar els teus pensaments al contracte de patrocini més important que tens signat amb una marca. Els principis són els principis i, malgrat Groucho Marx, hi ha gent que no els canvia. Felicitats, Sr. Esteve.