06/12/2016

En quins camps són els diners?

2 min
Leo Messi i Luis Suárez

Crec que no hi ha ningú en una tertúlia de bar que no exclami la seva indignació quan hi ha un nou fitxatge o una renovació i apareixen les xifres del nou contracte. Si t’ho mires fredament, sense cap anàlisi alternativa, la conclusió ràpida a què tots arribem és la següent: ¿com pot guanyar tant un xicot per donar puntades a una pilota un o dos cops per setmana? La resposta analítica és molt fàcil: qualsevol professional de qualsevol esport està pagat en relació al volum de negoci que genera l’esport en què competeix i al club on juga. Em centraré en el futbol i entraré al detall fent una comparativa entre la Premier i la Lliga.

Aquesta comparativa ens permetrà extreure dues clares conclusions després de mirar només els emoluments dels jugadors. Aquestes diferències salarials tenen l’origen, en bona part, en el repartiment dels ingressos col·lectius que provenen dels drets d’imatge televisius.

El salari mitjà d’un jugador a la Premier League aquest any serà de 3.423.960 €. Molta atenció, ja que aquesta xifra reflecteix la suma total dels salaris dividida entre els 521 jugadors de la competició. Els 493 jugadors de la Lliga cobren, de mitjana, tan sols -per dir-ho d’alguna manera- 1.740.286 €.

Primera conclusió: cada cop hi ha més jugadors espanyols a la Premier. Aquest any ja són més de 30. És obvi que si els jugadors estan molt més ben pagats allà -gairebé el doble, segons la comparativa anterior-, any rere any marxen més jugadors. Excepte per als jugadors de Barça, Madrid i Atlètic, els equips de la Premier suposen potencialment una expectativa d’un salari molt millor per a qualsevol jugador espanyol de l’anomenada classe mitjana.

Segona i bastant important: la lliga anglesa és un campionat molt més competitiu. La ràtio en el futbol espanyol entre els salaris del primer equip -aquest any el Barça- i els de l’últim -el Leganés-és de 20,7 a 1. Si busquem la mateixa ràtio entre els equips anglesos -Manchester United i Burnley-, és de 6,1 a 1. Òbviament la competitivitat de les dues competicions ve determinada per aquest factor. Solament una reflexió addicional, i és l’única a la qual no puc trobar-hi un perquè clarament objectiu com en les anteriors. Els clubs anglesos tenen uns resultats molt discrets a Europa. Per què? Sembla que la forta competitivitat de la competició local provoca que quan els clubs anglesos surten a competir a Europa redueixin molt el seu índex d’èxit.

stats