Recicla, que quelcom queda

La Cerdanya, com altres comarques turístiques, té un problema seriós amb el reciclatge

Fa poc més d'un quart de segle, quan jo era jove, vaig proposar a Puigcerdà, des de l'Associació de Veïns "Podiumceretanum" a la qual pertanyia, un sistema de reciclatge de residus per tota la comarca. Un prohom de la Vila em va dir, amb un menyspreu als llavis, que una cosa així era inviable i que mai no es faria a Puigcerdà. Pocs anys després s'instal·laven els primers contenidors per recollir el vidre i el cartró. Quina manca de visió per part d'alguns.

Explico això, no per tirar-me floretes, sinó per constatar que això del reciclatge sembla que porti una eternitat amb nosaltres, però que realment no ho tenim des de fa tant i que ha anat evolucionant força amb el temps. La Cerdanya, com altres comarques turístiques, té un problema seriós amb el reciclatge. De fet, som la comarca catalana que menys recicla. En bona part és degut al fet que la població de segona residència no s'hi sol esmerçar gaire, però tampoc li donem totes les culpes: molta gent de la nostra comarca no s'acosta a un contenidor de brossa selectiva ni que el torturin amb un ferro roent.

Alguns proposen la recollida porta-a-porta i altres no en volen ni a sentir a parlar. A Tremp s'instal·larà un sistema que recompensarà amb punts bescanviables els veïns que llencin el plàstic al corresponent contenidor. Com sempre, tot és qüestió d'educació i de motivació. Cal jugar amb aquestes dues variables per tal de canviar l'estat de les coses.

En qualsevol cas, el problema del reciclatge és important. Si no complim amb uns mínims requisits, aviat els nostres governants, seguint directives europees, ens apujaran les taxes de recollida d'escombraries i ho faran en una proporció força gran que ens deixarà ben estabornits. Potser que abans que ens donin la garrotada, posem una mica de seny.