30/08/2011

No era un partit, era una resposta

2 min
Messi i Thiago s'abracen per celebrar el cinquè gol, fruit d'una gran combinació entre els dos jugadors.

El Barça no es va limitar a guanyar ahir el primer partit de Lliga sinó que va dictar una resposta precisa i temible al seu únic rival. El curs 2011-2012 ha començat amb dos monòlegs monumentals dels dos únics equips de futbol que transiten pel campionat. La diferència amb la resta d'equips és tan evident, tan escandalosa, que hi ha temps d'enviar missatges a l'altre equip. Amb un onze plagat de baixes i una defensa inèdita, sense almenys quatre dels titulars indiscutibles, el Barça va passar per sobre del Vila- real des del primer minut i va jugar un partit deliciós, excels, una de les tantes joies que ens deixarà l'era Guardiola.

El que semblava increïble és ara una realitat: el Barça d'aquest any pot ser encara millor que el de l'any passat. En plena pretemporada, amb molts jugadors encara en baixa forma, l'equip dóna indicis malgrat tot de tenir un recorregut fabulós, un marge de millora que mareja només d'imaginar-ne els límits, si és que n'hi ha. Com pot ser que l'equip perfecte sigui encara millorable? Aquest miracle impossible només s'explica per la incorporació de més talent en un mig del camp que ja semblava insuperable. A la meravella d'Iniesta, de Xavi i de Busquets, s'hi han afegit ara Thiago i Cesc, i a la sala de màquines s'hi ha fet encara més llum. Al geni s'hi ha sumat encara més geni, i el resultat és un prodigi de creativitat que sabem com comença però no com acaba.

El cas de Cesc és especial perquè és el fitxatge probablement més llarg de la història del Barça, i més d'un tenia dubtes de quina seria la resposta del 4 del Barça quan per fi acabés el serial que l'ha retornat a casa. N'hi ha hagut prou amb uns quants minuts per acabar amb tots els debats artificials que es van fabricar. Cesc no ha tornat perquè no se'n va anar mai. No es recorda una adaptació tan ràpida d'un jugador a cap equip: qualsevol que veiés el partit ahir es va adonar que Messi i Cesc ja fa molts anys que s'entenen. La jugada del gol de Cesc ja la van fer moltes vegades quan eren juvenils, va ser poc més que un exercici de nostàlgia. Cesc va jugar de tot, de mitja punta, d'extrem dret i fins i tot de 9 , on va marcar després d'una gran passada de Messi. La seva incorporació és una benedicció perquè eixamplarà encara més el camp a l'equip, li crearà més espais i li donarà més solucions.

Més enllà de Cesc, el Barça va anar responent al Madrid gol rere gol, jugada rere jugada, amb una convicció de cirurgià. La resposta del Barça converteix l'alegria del Madrid del dia anterior en una sensació inquietant, com si Mourinho i companyia no es poguessin desempallegar mai d'aquest malson que els ha tocat viure.

stats