LA VOLTETA MÀGICA
Misc 21/02/2011

El difícil viatge del cel a la terra

i
Ernest Folch
2 min
PINTO, PREPARAT El porter gadità va resoldre bé la poca feina que va tenir i va demostrar que està preparat per suplir Valdés els partits que faci falta.

El millor equip que hem vist mai no passa potser pel millor moment de joc, però tant és. Per tercer partit consecutiu, se li va ennuegar el partit al Barça, però va acceptar una batalla oberta, un cos a cos memorable contra un Athletic que no falla mai. Un Barça - Athletic Club és un partit etern, i el xoc formidable d'ahir a la nit al Camp Nou no fa sinó eixamplar la llegenda.

Fa setmanes que l'equip de Pep Guardiola ja no treu matrícules d'honor, sent fidel a la maledicció que sempre cau al febrer, però ningú li podrà retreure l'entrega ni l'actitud. En molts pocs dies, el Barça ha passat de jugar al cel a la terra, de resoldre els partits en pocs minuts a protagonitzar un martirologi fins ara inèdit: des de Gijón l'alegria s'ha convertit en un patiment exagerat, tot es resol en petits detalls i s'ha deixat l'orfebreria per a ocasions millors. Però el partit d'ahir llança un missatge nou al Madrid: el Barça va dir ahir molt alt i molt fort que si algú li vol prendre aquesta Lliga haurà de passar per sobre del seu cadàver.

L'equip va tirar de l'èpica quan ja no ho podia fer de la tècnica i a la segona part va empènyer literalment l'Athletic fins a la seva àrea, i a la cara dels jugadors es llegia la determinació dels que no estan disposats a perdre. Però com que cada gran batalla té els seus herois, ahir mereix ser destacat en lletres d'or el nom d'Iniesta.

Iniesta, grandiós

Quan després de l'empat de l'Athletic amb el penal d'Iraola, el Barça navegava desconcertat, encadenava errors i fins i tot Gerard Piqué semblava superat per la situació del partit, un grandiós Andrés Iniesta es va posar l'equip sencer a les espatlles i va començar un recital antològic, descosint ell sol tot el mig camp rival i mantenint en vida tot l'equip a l'espera que s'obrís una esquerda a la dura roca defensiva de l'Athletic.

I va caure, per fi. Una passada sensacional de Xavi a un Dani Alves que demana a crits renovar va habilitar un Messi que, com el Barça, s'havia oblidat de les floritures i havia decidit que calia anar per feina. El Camp Nou va entendre que aquest era un moment especial i que aquest gol de l'argentí marcarà segurament el futur de la Lliga. Una tercera relliscada hauria estat un cop insuportable. Just quan Messi va empènyer el 2 a 1 al fons de la porteria, tothom va sentir que era molt més que una victòria. S'impedia una ratxa fatídica i s'avortava qualsevol temptació de malenconia. Ahir el Barça va reivindicar que no està disposat a perdre un partit ni quan és terrenal.

stats