03/04/2012

El mapa ideològic

2 min
El pronòstic diu que a la Corporació vénen calamarsades, i de les bones.

En un país on triomfen coses tan rares com els boletaires, els panellets o les sardanes, la passió pel temps ocupa segurament el primer lloc dels nostres fets diferencials. Res és comparable a l'entusiasme que generen les nevades, la maregassa o un inofensiu tornado. Per un misteri encara no descobert, a Catalunya tot passa de moda excepte la meteorologia. Potser per això, i també perquè els homes del temps fa molts anys que treballen per perfeccionar i millorar la seva manera de comunicar, l'espai del temps de TV3 té de manera infal·lible unes audiències estratosfèriques. Però el reconeixement de l'audiència no és gratis i els porta sovint maldecaps: un error en el pronòstic molesta els espectadors i enfurisma els hotelers, que els han convertit sovint en el cap de turc de la seva falta de reserves. Estan cada dia a la corda fluixa perquè en un món on ni els economistes saben què passarà d'aquí cinc minuts, es veuen obligats a fer la dura feina d'anticipar el futur.

Però per si no n'hi hagués prou amb tot això, ara tenen un nou assetjador, i aquesta vegada amb el morbo afegit que és un a qui teòricament tocaria elogiar la feina dels que han aconseguit ser líders a la seva franja durant tant de temps. Amb tots vostès, el nou i flamant vicepresident de la CCMA, el Sr. Armand Querol, que, en les seves primeres declaracions en el nou càrrec, ha afirmat textualment que "en el mapa del temps de TV3 hi ha de sortir tot Espanya". La notícia no és en les declaracions, concedides a un diari ta n neutral com La Razón , ni que hagi aflorat, just en l'estrena del càrrec, la vella dèria amb la topografia meteorològica. Al cap i a la fi, el mapa del temps de TV3 és, des de fa dècades i encara que sembli un acudit, una de les grans frustracions dels catalans que practiquen l'autoodi, les ires dels quals es dirigeixen aleatòriament als mapes, la immersió lingüística o el finançament, tant és. La notícia de veritat, l'autèntica substància, és en el moment. Per què es discuteix ara el mapa, si hi ha estat, i sense que passés res, durant tres dècades? Molt senzill: perquè és ara que el PP més dur ha estat habilitat per CiU per entrar al centre del sistema. Ens hem passat mesos sentint la cançoneta, per boca de Sánchez-Camacho, que ara hem de deixar els símbols i només ens hem d'ocupar de crear ocupació, i va i, tot just començar, el tal vicepresident l'agafa amb els mapes, s'oblida de l'excusa de la crisi i branda amb totes les seves forces la gran bandera de la ideologia. Perquè no s'enganyin: Armand Querol en realitat no parla de cap mapa i els núvols li importen un rave. L'únic que vol és seguir una consigna i carregar-se tot un imaginari. No només Heribert Barrera tenia pressa, també la té el PP. Convergència li ha donat una oportunitat d'or i sap que haurà de córrer si la vol aprofitar. El mapa ditxós és tan sols el primer de molts i curiosos fenòmens meteorològics que veurem a partir d'ara a la Corporació. El pronòstic diu que vénen calamarsades, i de les bones.

stats