Anticorrupció continua a l'espera de les dades de la investigació suïssa sobre Joan Carles I
El fiscal Bertossa dona una clau sobre els diners en una comissió rogatòria de l'agost del 2019
MadridLa Fiscalia Anticorrupció segueix a l'espera de les dades que es va comprometre a enviar a Espanya el fiscal de Ginebra Yves Bertossa. El ministeri públic, que investiga les presumptes comissions pagades en el contracte de l'obra de l'AVE a la Meca, va sol·licitar per comissió rogatòria les dades de la investigació que ha seguit en l'últim any i mig el fiscal suís sobre l'assumpte.
La investigació del fiscal suís, al seu torn, intenta connectar la relació d'aquestes presumptes comissions amb la transferència de 100 milions de dòlars realitzada pel ministeri de Finances de l'Aràbia Saudita el 8 d'agost del 2008 a un compte de la fundació panamenya Lucum –el primer beneficiari del qual era aleshores el rei Joan Carles I i el segon el llavors príncep d'Astúries i actual rei, Felip VI– en el banc Mirabaud de Ginebra.
El jutge Manuel García-Castellón es va interessar per la investigació helvètica en la primera setmana d'agost del 2019 i va viatjar aquells dies a Ginebra per entrevistar-se amb Bertossa, segons ja va informar l'ARA.
Arran d'aquest primer contacte, Garcia-Castellón va sol·licitar per comissió rogatòria que li enviessin les dades. Al mateix temps, Bertossa va demanar l'enviament dels àudios gravats entre Corinna zu Sayn-Wittgenstein i l'expolicia José Manuel Villarejo sobre presumptes comissions i la relació entre ella i Joan Carles I.
El jutge García-Castellón va enviar els àudios a Ginebra i Bertossa va trametre les dades sobre la seva pròpia investigació per comissió rogatòria l'agost passat.
La investigació de les presumptes comissions de l'AVE, però, són investigades sense judicialitzar en diligències obertes per la Fiscalia Anticorrupció el 2018.
El fiscal Luis Pastor ha sigut designat pel fiscal en cap, Alejandro Luzón, a càrrec d'aquest assumpte i com a part de la cooperació entre la Fiscalia Anticorrupció i la Fiscalia de Ginebra. Bertossa va viatjar a Madrid l'octubre passat per entrevistar-se amb Luzón. Va ser aleshores que es va resoldre cursar dos comissions rogatòries creuades: Bertosa demanaria les dades a Anticorrupció i aquesta fiscalia al mateix temps faria el mateix amb Ginebra. Aquestes dades són les que espera la Fiscalia Anticorrupció.
Mentrestant, es coneixen dades de la comissió rogatòria que l'agost passat Bertossa va enviar a Garcia-Castellón, segons una informació publicada pel diari El País.
Fins ara la relació entre les presumptes comissions pagades per l'obra de l'AVE a la Meca i la transferència de 100 milions a un compte suís de l'aleshores rei Joan Carles I aparentment no encaixaven pel fet que la "donació" o "regal" de la monarquia saudita al rei espanyol data del 8 d'agost del 2008 i l'adjudicació de l'AVE a la Meca es va produir el 2011.
El procés del megaprojecte va començar el 2006. I en la comissió rogatòria de l'agost passat, Bertossa assenyala que les empreses espanyoles adjudicatàries havien fet una oferta amb "una rebaixa del 30%".
Per això, la data final d'adjudicació del 2011 no ha dissuadit Bertossa –que investiga un possible blanqueig de capitals agreujat– de considerar els 100 milions de dòlars com un possible pagament per les gestions per aconseguir una rebaixa del preu que algunes fonts consultades situen al voltant de 2.000 milions de dòlars.
La comissió rogatòria de l'agost del 2019 dona compte dels moviments del compte de la fundació Lucum. El més rellevant, el "regal" o "donació irrevocable" de gairebé 65 milions d'euros del rei Joan Carles I a Corinna el 2012, mitjançant la transferència a un compte de la seva examant en una entitat bancària de les Bahames.
