05/11/2016

Atenció al tàndem Cospedal-Zoido

4 min
Els ministres de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, i de Defensa, María Dolores de Cospedal

MadridLa lluita contra la corrupció, en mans de l’exalcalde de Sevilla

Potser per la força dels tòpics, un dels assumptes que han concitat més morbo als mitjans de comunicació és el control del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). El fet que Sáenz de Santamaría mantingui la supervisió sobre el servei d’intel·ligència ha fet córrer rius de tinta. Però el CNI no du a terme investigacions sobre corrupció. En canvi, “És la Guàrdia Civil, estúpid!” podria ser el lema d’aquest nou govern. Perquè, ¿que no és l’UCO (unitat operativa de la Guàrdia Civil) la que més està treballant en la investigació de casos de corrupció, segons evidencia la seva actuació en l’operació Púnica i d’altres que afecten diàriament el PP?

La Guàrdia Civil depèn de dos ministeris: Interior i Defensa. La unitat central operativa és l’òrgan central de servei de la policia judicial de la Guàrdia Civil. I la seva activitat en el seguiment de casos de corrupció s’ha fet cada vegada més indispensable per als jutges.

Rajoy ha donat una puntada de peu al seu íntim amic Jorge Fernández Díaz (el Tribunal Suprem té pendent resoldre si admet o desestima la querella criminal de Xavier Trias i CDC contra ell) perquè ha deixat el ministeri de l’Interior mig mort. Després de rellevar diverses vegades els responsables de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) des del 2012, Fernández Díaz ha provocat enfrontaments interns, fins al punt que els policies estan, metafòricament parlant, a mata-degolla entre ells per rivalitats personals i polítiques. El mateix ministre ha sigut gravat al seu despatx i les cintes sobre les seves maquinacions -part de l’anomenada operació Catalunya- van ser filtrades en la recta final de la campanya del 26 de juny.

Juan Ignacio Zoido, exalcalde de Sevilla, és magistrat i ha acumulat una experiència política rellevant. Va treballar al costat de la ministra de Justícia Margarita Mariscal de Gante al govern d’Aznar i va ser designat primer delegat del govern a Castella-la Manxa i més tard delegat del govern a Andalusia.

Zoido també va mantenir relacions molt estretes amb Javier Arenas, històric líder del PP andalús amb un peu a Madrid, de qui es va acabar distanciant. I és en aquest procés que va forjar un tàndem amb María Dolores de Cospedal.

La por de Susana Díaz

Zoido va ser l’home que va acompanyar la jutge Mercedes Alaya a Sevilla, i qui va estimular la investigació dels ERO. És l’especialista en Susana Díaz i en la Junta d’Andalusia. “Si jo fos ella em posaria a tremolar amb Zoido a Interior”, diu una font judicial consultada.

Aquestes fonts assenyalen que Cospedal i Zoido van treballar mútuament les últimes setmanes per aconseguir els ministeris de l’Interior i Justícia, respectivament. No obstant això, Rajoy preferia mantenir Rafael Catalá al ministeri de Justícia en lloc de nomenar Zoido. L’opció, doncs, va ser col·locar Zoido a Interior i Cospedal a Defensa. Aquest és, com s’ha apuntat, un dels nous eixos de poder en el gabinet. “És com la pel·lícula sobre el militarisme alemany, El Gabinet del Doctor Caligari ”, fa broma un diputat.

Guindos, un ministre reforçat a l’espera d’un càrrec europeu

Luis de Guindos, que ha absorbit l’àrea d’Indústria, ha arrencat a Rajoy una cessió una mica simbòlica, segons ha confirmat l’ARA. Quan el president no presideixi la comissió delegada d’afers econòmics serà Guindos, i no la vicepresidenta, qui el substitueixi.

Guindos, que havia amenaçat de marxar, presidirà la comissió quan Rajoy no ho faci, cosa que passa sovint. Això requerirà una modificació, pròximament, del decret que regula aquesta comissió.

Però un ocellet apunta que Guindos ha decidit quedar-se al seu lloc també per una altra raó: espera que li caigui com fruita madura la presidència de l’Eurogrup. Perquè el març del 2017 hi ha eleccions a Holanda. I les enquestes són desfavorables per a Jeroen Dijsselbloem, el ministre holandès que el va derrotar. El flamant ministre confia que Alemanya tornarà a donar suport a la creació del lloc de president permanent, i no rotatori com ara, de l’Eurogrup.

Una de les sorpreses ha sigut el nomenament d’Álvaro Nadal, fins ara director de l’oficina econòmica del president. En traspassar ahir a Nadal una part de la cartera que mantenia en funcions, Guindos va apuntar que passava ara “de les muses al teatre”. En altres termes, que una cosa és ser font d’inspiració d’idees econòmiques i una altra actuar. A la presa de possessió no hi havia el germà bessó del nou ministre, Alberto Nadal, secretari d’estat d’Energia; fonts ministerials creuen que no continuarà en el càrrec.

Una vicepresidenta única per afrontar el procés sobiranista

Un altre eix de poder és el de la vicepresidenta única. Soraya Sáenz de Santamaría, segons algunes fonts, ha preferit abandonar el paper de portaveu, que contribuïa al seu desgast, i assumir el que serà el repte principal: Catalunya. Serà ella, des d’Administració Territorial, qui tindrà aquesta responsabilitat. No és una funció nova, tot i que ara és formal. Del 2012 al 2015, Santamaría va rebre a la Moncloa Joana Ortega, llavors vicepresidenta catalana, cada mes. Ortega ha reconegut en una entrevista a RAC1 que mai van aconseguir posar-se d’acord en res. La decisió de prescindir de José Manuel García-Margallo és un avís de Rajoy als seus ministres. Cadascú a casa seva. És a dir, ningú ha d’envair àrees que no li corresponen, una cosa que Rajoy es reserva per a ell mateix. “El José Manuel està enfonsat”, assenyala un ministre que ha parlat amb el seu col·lega.

stats