Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

L'operació BPA, banc de proves de Fernández Díaz

L’obtenció dels comptes de la família Pujol el juliol del 2014 va servir de model per a les operacions que el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va ampliar contra dirigents sobiranistes, entre els quals Xavier Trias, Artur Mas i Oriol Junqueras

L’obtenció dels comptes de la família Pujol el juliol del 2014 va servir de model per a les operacions que el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va ampliar contra dirigents sobiranistes, entre els quals Xavier Trias, Artur Mas i Oriol Junqueras.

A les seves converses de l’octubre del 2014 amb l’aleshores director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, el ministre de l’Interior assenyala, en relació a la publicació dels comptes bancaris de membres de la família Pujol amb ingressos de 3,4 milions d’euros el desembre del 2010:

-¿Recordes quan va treure allò El Mundo amb la captura de pantalla aquella i tal?

-Sí.

-Això va fer que Jordi Pujol deixés la política i perdés el suport, i que la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil fes un parell de pinces. ¿M’explico?

-Sí.

-Aquí el que hi deia era: número de compte corrent, qui i en quina data havia ingressat a la Banca Privada d’Andorra... M’explico? I aquí [en referència a Xavier Trias, llavors alcalde de Barcelona] hi diu les quantitats, el número de compte corrent, la data en la qual tanca el compte corrent i el transfereix a bancs d’Andorra. I el seu germà...

Fernández Díaz explica a continuació que en filtrar aquest tipus d’informacions, la Fiscalia Anticorrupció comença a donar una importància als assumptes que planteja la policia que abans eludia. El ministre explica a De Alfonso la rellevància que té filtrar informacions per aconseguir que la Fiscalia actuï.

Els tres personatges en el punt de mira

Ara els propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) -que el ministre cita a les seves converses amb De Alfonso- han explicat a la jutge Canòlich Mingorance que l’entitat va aportar aquells comptes per amenaces i xantatges de dos personatges: l’agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, i l’aleshores cap d’Afers Interns de la policia, Marcelino Martín de Blas, un home que havia sigut enviat a Catalunya l’octubre del 2012 per aconseguir, abans de les eleccions autonòmiques, una entrada i escorcoll a la seu de CDC. No va tenir èxit. Els fiscals Sánchez Ulled i Bermejo van rebutjar la seva proposta.

L’operació de la Banca Privada d’Andorra serà investigada per una jutge a la Batllia d’Andorra, a la qual la magistrada Mignorance ha enviat el dossier. Els tres personatges en el punt de mira de Fernández Díaz aquells dies de juliol del 2014, quan Barroso i De Blas pressionen la família Cierco, són, a part de Pujol, Xavier Trias, Artur Mas i Oriol Junqueras. Fernández Díaz munta la filtració d’un compte fals de Trias a la UBS de Suïssa, però no aconsegueix res a Andorra sobre Mas i Junqueras. Després, el ministre, a través del Sepblac (Servei Executiu de Prevenció de Blanqueig de Capitals), que depèn d’Economia, es dirigeix a Liechtenstein simulant una investigació per obtenir dades sobre Pujol i Mas. La justícia de Liechtenstein denega les peticions i afirma que no existeixen aquells comptes.

La investigació d’Andorra arriba en moments en què la querella criminal de Xavier Trias i CDC, ara PDC, encara no s’havia presentat davant el Tribunal Suprem. L’ARA va aportar el text íntegre d’aquella querella elaborada per l’advocat Xavier Melero per a Trias, a la qual es va unir CDC. L’esmentada querella, amb data del 19 de juliol, s’havia de presentar el 20 de juliol, però les negociacions amb el PP per a la possible obtenció de grup parlamentari del PDC al Congrés van frenar la iniciativa. Ahir Francesc Homs va dir que per raons de “procediment” serà presentada l’1 de setembre. Andorra s’ha anticipat a investigar les ramificacions del Fernandezgate fora d’Espanya.

21D