Bárcenas, al límit de la sentència Al Capone
“Si fallen els altres, contra Luis Bárcenas sempre ens quedaran els delictes fiscals, com va passar amb Al Capone”, va dir a l’ARA un advocat de l’acusació després de la “sessió d’art” que es va viure ahir al judici del cas Gürtel. Un per un, marxants i galeristes, començant per Rosendo Naseiro, extresorer d’Aliança Popular -absolt d’un cas de finançament il·legal que duia el seu nom-, van desmentir la justificació de l’acusat sobre part dels 48,2 milions d’euros que va reunir fins al gener del 2008: que es dedicava al negoci de l’art. El cop de gràcia estava previst per avui, però s’ha ajornat. Era la declaració de la pintora d’origen mexicà Isabel Mackinlay. L’artista va declarar durant la instrucció sobre la falsificació d’uns contractes de compravenda en la qual van intervenir ella i Rosalía Iglesias, dona de Bárcenas.
“El senyor Bárcenas no comprava quadres ni era col·leccionista. [...] Potser algun quadret petit, sense importància. Pot ser que algun dia... El senyor Bárcenas no era marxant d’art ni coses d’aquestes, ni invertia en art... Sí, pot ser que algun quadre petit sense importància que demanés que li vengués”, va declarar Naseiro. L’extresorer d’Aliança Popular és col·leccionista d’art i, segons Bárcenas, han invertit junts. “Quan diu sense importància, a què es refereix?”, va preguntar la fiscal Concha Sabadell. “A un quadre que val cinquanta mil euros”.
A Luis Bárcenas li demanen 26 del total de 42 anys de presó per delictes fiscals. I en alguns casos ha justificat davant d’Hisenda les operacions presumptament delictives a través d’operacions de compravenda realitzades amb quadres adquirits fa molts anys que van tenir una revalorització. Mitjançant una construcció jurídica que utilitza els coeficients d’abatiment -que permeten estalviar impostos en beneficis en patrimoni adquirit abans del 1994- Bárcenas ha pretès justificar algunes de les operacions que l’Agència Tributària qualifica de delicte fiscal. “El senyor Bárcenas em va utilitzar per dir que comprava quadres amb mi i no és veritat. Ell no va comprar quadres amb mi tret que no fos un quadre petitet, cosa de poc valor -va declarar Naseiro-. No recordo res, jo no he tingut tractes comercials amb el senyor Bárcenas”.
Quan la fiscal li va preguntar per la compravenda d’un quadre d’Antonio Ponce de 270.000 euros i un altre de Giuseppe Recco de 24.000 euros, Naseiro va negar aquestes operacions. Sabadell li va ensenyar documents de compravenda en què apareixia la seva firma. El testimoni va negar que fos seva. Preguntat per alguns pagaments que hauria realitzat a favor de Bárcenas a Suïssa, com una transferència d’un milió de dòlars del compte Glotón que Naseiro tenia a la Banca de Gottardo, el testimoni va negar l’evidència.
La defensa denuncia falta de “fiabilitat”
La defensa de Bárcenas va intentar presentar Naseiro com un testimoni sense fiabilitat. “Aquest interrogatori és inviable, no faré cap pregunta més perquè és impossible”, va dir l’advocat, que va sol·licitar una valoració forense per estimar si el testimoni és “fiable”. La defensa ha utilitzat la mateixa estratègia contra el testimoni de Mackinlay, que diu que pateix problemes psicològics. El president del tribunal, Ángel Hurtado, no va acceptar la petició: “El forense pot dir que el testimoni té totes les malalties del món, però la valoració correspon al tribunal”.
“Només li faré una pregunta. Vostè ha dit que Bárcenas no era marxant. Com ho sap?”, va preguntar Hurtado a Naseiro. “Conec tots els marxants d’Espanya i ell no es dedicava a res d’això. Ell no sabia res d’això”, va respondre. Els altres experts i marxants que van aparèixer a la sessió d’art d’ahir van manifestar que desconeixien l’activitat de Bárcenas en el negoci.
