Causa general contra Iglesias a l’empara del cas Villarejo

S’amplia l’expedició de pesca contra el vicepresident

El cas Tándem-Villarejo ha patit una metamorfosi. Si es mesura per l’interès de gran part dels mitjans de comunicació, el cas és ara el cas Dina o el robatori del telèfon de l’excol·laboradora de Pablo Iglesias quan era diputat del Parlament Europeu, Dina Bousselham, i les filtracions de la seva targeta a diversos diaris el 2016. El jutge Manuel García-Castellón creu que Dina Bousselham i Pablo Iglesias l’han enganyat. Que han simulat ser víctimes d’operacions de guerra bruta contra Podem, operacions que serien un invent per aprofitar la campanya electoral del juny del 2019. Per provar-ho, el jutge ha ordenat una sèrie de diligències d’ofici, sense sol·licitar informe dels fiscals. La primera va ser l’enviament d’una comissió rogatòria a Gal·les per saber l’estat de la targeta del telèfon.

Després de conèixer la resposta de Gal·les en el sentit que la targeta era inaccessible, encara que estava “intacta físicament”, el jutge va sol·licitar a la policia la revisió de la denúncia presentada a un jutjat d’Alcorcón per l’excol·laboradora i el seu marit, Ricardo Sá Ferreira, l’1 de novembre del 2015. A continuació, el jutge va lliurar ofici perquè la policia obtingui el llibre de visites del Grupo Zeta -Iglesias va rebre la targeta de mans d’Antonio Asensio- corresponent al desembre del 2015 i el gener del 2016. Se suposa que el jutge ha demanat el llibre de visites perquè algú li ha donat a entendre que d’aquí pot sortir un nom clau, el del presumpte filtrador de la targeta.

La cadena de diligències d’ofici no cessa. L’última és la citació per al 5 de setembre de l’advocat José Manuel Calvente, acomiadat de Podem, que ha fet declaracions a El Mundo en què titlla de “muntatge” tant la història del robatori del telèfon com la denúncia d’una operació contra Podem per part de l’aparell policial.

On va el jutge? García-Castellón impulsa el que els anglosaxons anomenen una expedició de pesca a la recerca de proves per demostrar que Iglesias va poder incórrer en una estafa processal o la simulació d’un robatori per aprofitar el procediment judicial -va ser el mateix jutge qui li va oferir personar-se com a perjudicat el març del 2019- per la seva campanya electoral.

Problema: ni l’estafa processal ni la simulació de robatori són delictes sobre els quals l’Audiència Nacional és competent. El jutge ja sap el que s’ha de fer en aquests casos perquè ell mateix va enviar a l’Audiència Provincial de Madrid un presumpte delicte de fals testimoni en el cas de l’empresari Juan Miguel Villar Mir el 2018, ja que no tenia competència per fer-se’n càrrec.

Segons fonts judicials, “el jutge no és competent per tres motius legals: perquè Iglesias és aforat; perquè no són de delictes connexos amb els que investiga al sumari del cas Tándem-Villarejo, i perquè l’estafa processal o la simulació de robatori no són competència de l’Audiència Nacional”.

Ressò mediàtic

La intensa activitat d’ofici desenvolupada pel jutge en el cas Dina difereix, segons fonts judicials, de la seva activitat en les peces rellevants del cas Tándem-Villarejo com el BBVA, Iberdrola, Kitchen (espionatge de la policia del govern del PP a l’extresorer Luis Bárcenas) o Pérez-Maura. Amb cada diligència en el cas Dina, però, per més insignificant que sigui, el jutge aconsegueix una notable repercussió mediàtica. Els mateixos mitjans que s’han beneficiat amb les filtracions de Villarejo durant llargs anys són els que ara també es beneficien de les filtracions de cada diligència del jutge García-Castellón i les publiquen “en exclusiva”.