Centenars de proves seran ‘endossades’ al judici oral
PeriodistaEl tribunal d’enjudiciament del Procés estudia centenars de diligències sol·licitades per les defenses dels processats per confirmar o revocar la conclusió del sumari decretada pel magistrat Pablo Llarena al juliol. Fonts jurídiques assenyalen a l’ARA que es tracta de vestir el ninot: la interlocutòria de Llarena serà confirmada, perquè la revocació suposaria esmenar la plana a l’instructor i obriria un nou període suplementari d’instrucció que endarreriria durant mesos la celebració del judici oral.
Algunes defenses, com la de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, van expressar la seva disconformitat amb la conclusió i van demanar trenta diligències per a cadascun dels processats, inspirant-se en dues sentències de cassació en què va ser ponent el magistrat Manuel Marchena, actual president de la sala segona del Suprem-que ha de confirmar o revocar la conclusió del sumari- i futur president i ponent de la sentència en el tribunal del judici de l’1-O.
En la sentència de cassació del 23 de setembre de 2009, com en la de l’1 d’octubre del mateix any, assenyalava: “Està fora de dubte que el dret a la prova gaudeix del rang constitucional que li confereix l’article 24.2 de la Constitució espanyola, sense que la seva vigència pugui condicionar-se a l’acatament de meres exigències formals. Però és també exigible que el seu exercici s’acomodi a les seqüències processals que defineixen cadascun dels procediments regulats per la llei d’enjudiciament criminal”. La sentència concloïa: “Consentir la interlocutòria de conclusió del sumari suposa acceptar que el règim jurídic de la declaració de pertinència de les proves proposades ja no mira la realització d’actes genuïnament instructors, sinó els actes de prova que hagin de practicar en l’acte del judici oral o la procedència dels quals sorgeixi ex novo i obligui a practicar una sumària instrucció suplementària”.
A diferència del cas apuntat, però, les defenses en el cas del Procés no “consenten” la interlocutòria de conclusió. Per això ara és el moment adequat per presentar les diligències. I precisament perquè ho és, la interlocutòria que està elaborant Marchena ha de motivar la desestimació d’aquestes diligències. En altres paraules: no pot, segons fonts judicials, limitar-se a dir “proposi vostè les diligències quan es presenti l’escrit de mitjans de prova per al judici oral i ja les considerarem”. Ha d’explicar per què aquestes diligències no justifiquen reobrir ara el procés d’instrucció.
Fonts de la fiscalia i de la sala segona havien assenyalat a l’ARA que les interlocutòries de confirmació de la conclusió del procediment i d’obertura de judici oral podrien fusionar-se en una única resolució. No és el que estipula la llei d’enjudiciament criminal. L’article 631 assenyala: “Si es revoca la interlocutòria esmentada, s’ha de manar que es torni el procés al jutge que l’hagi tramès, i indicar les diligències que s’hagin de practicar. S’han de tornar també les peces de convicció que el tribunal consideri necessàries per practicar les noves diligències”, afegeix. I, atenció, el 632 diu que “si es confirma la interlocutòria que declara acabat el sumari, el tribunal ha de resoldre, dins del tercer dia, respecte a la sol·licitud del judici oral o de sobreseïment”.
Per tant, es tracta de dues resolucions diferents. I si hi ha un cas que justifica aquesta diferència és aquest, per l’extensió de les diligències que s’han proposat en el moment processal oportú, segons les sentències del Suprem. I tot i així, amb un “dos en un” o amb dues resolucions per separat, totes les fonts judicials consultades asseguren que el Suprem no reobrirà la instrucció i confirmarà la interlocutòria de Llarena. En aquesta causa, cal tancar files.
