Publicitat
Publicitat

Crònica d’un empresonament anunciat

Trapero: “Qui soc jo per dir-los que no es manifestin?”

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van intuir el que els esperava durant l’interrogatori del tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo. El fiscal preguntava una vegada i una altra, de manera agressiva, sobre els noms de tots dos com els organitzadors de la manifestació del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia. I quan, a dos quarts de set, es coneixia la resolució per la qual la jutge Carmen Lamela deixava en llibertat sense fiança -amb mesures cautelars- el major dels Mossos, José Luis Trapero, Sànchez i Cuixart ja no van tenir més dubtes que els esperava la presó incondicional.

Ja des que va decidir afirmar la competència de l’Audiència Nacional en els delictes de sedició -rebutjant el recurs dels dirigents de l’ANC i Òmnium-, la jutge Lamela tenia clar quins eren els seus objectius: aquells que, com Sànchez i Cuixart, tenien capacitat per mobilitzar centenars de milers de persones.

La jutge va dedicar diverses pàgines de la seva interlocutòria sobre Trapero i la intendent Teresa Laplana a descriure la conducta dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural en els “enfrontaments” del 20 de setembre. En la resolució resolia que, de moment, els fets es limitarien a les jornades del 20 i 21 de setembre, malgrat que la fiscalia havia presentat un nou informe de la Guàrdia Civil. Per una raó explícita: la denúncia inicial de la fiscalia es va fer pels esdeveniments d’aquests dies i no hi ha hagut ampliació de la denúncia. I per una raó implícita: la fiscalia va demanar la primera setmana d’octubre un segon atestat a la Guàrdia Civil d’esquena a la jutge, quan no podia fer-ho sense violar l’article 773 de la llei d’enjudiciament criminal perquè la causa ja estava judicialitzada. Aquest segon atestat versava sobre els fets de la jornada electoral.

La jutge va deixar que es preguntés ahir tant pels fets del 20 i 21 de setembre com pels de l’1-O, però a l’hora de redactar la seva resolució sobre Trapero i Laplana va remarcar que només s’estaven dirimint els primers. Els fets de l’1 d’octubre seran objecte de noves diligències i d’una ampliació de la denúncia per part de la Fiscalia de l’Audiència Nacional. Trapero, per tant, haurà de tornar a l’Audiència perquè li preguntin pel que va passar aquell dia, tot i que ahir també ho van fer.

Manifestació pacífica

El fiscal Carballo li va preguntar recriminatòriament diverses vegades per què no havia exigit el cessament de les concentracions del 20 de setembre. El major va respondre: “¿Qui soc jo per dir-li a la gent que s’està manifestant pacíficament que no ho faci?” Aquesta resposta va irritar el fiscal. Trapero també va respondre sobre el dia 1 i va explicar a la jutge que si la repressió de l’1-O comportava colpejar els ciutadans que intentaven votar en un referèndum que mancava de validesa, seria pitjor el remei que la malaltia. I va esmentar la resolució de la jutge Mercedes Armas, del 27 de setembre, segons la qual impedir la votació no havia d’afectar la “convivència pacífica” dels ciutadans.

La competència de l’Audiència Nacional per jutjar els delictes de sedició està recorreguda davant la sala penal. La decisió d’enviar a presó els dirigents de l’ANC i Òmnium -i d’adoptar, per tant, una mesura tan contundent- demostra que Lamela està convençuda que té les espatlles ben cobertes.

RE