FINANCES SECTOR EXTERIOR

Deloitte es desentén de Bankia

L’auditor que va avalar els comptes abans de la sortida a borsa culpa el Banc d’Espanya i la CNMV

El soci auditor de Deloitte responsable dels comptes de Bankia, Francisco Celma, es va basar en la informació dels balanços reservats o confidencials que rep mensualment el Banc d’Espanya quan va donar per bo el “coixí” de provisions de 6.913 milions d’euros de l’entitat financera, segons va declarar ahir en qualitat d’investigat davant del jutge Fernando Andreu. Manuel Arranz, representant legal de Deloitte -investigada com a persona jurídica-, va assegurar que no hi havia conflicte d’interessos que posés en qüestió la independència de la companyia auditora.

Celma, que mai perd la tranquil·litat, va qüestionar de “manera vehement”, segons fonts jurídiques, els informes dels pèrits judicials Víctor Sánchez i Antonio Busquets, i va assegurar que una cosa són els informes sobre els estats financers públics i una altra els que tenen caràcter reservat o confidencial que lliuren les entitats al Banc d’Espanya cada mes. Segons va explicar, en aquests informes reservats venien desglossades les anomenades pel Banc d’Espanya “provisions específiques no assignades” (per cobrir pèrdues), de 6.913 milions .

“Greu inexactitud”

Els pèrits judicials, els inspectors del Banc d’Espanya Sánchez i Busquets, assenyalen en els seus informes del 30 de març passat: “Al fullet informatiu de la sortida a borsa de Bankia [...] hi apareix una taula que recull l’existència de provisions específiques, genèriques i específiques no assignades, per una xifra total de 6.913 milions d’euros. La informació va ser utilitzada pels administradors de Bankia com a argument de fortalesa financera davant dels possibles inversors. En definitiva, cal qualificar aquesta informació com una altra greu inexactitud i irregularitat inclosa en el fullet informatiu”.

Celma, a preguntes primer de l’advocat Andrés Herzog, contractat per l’acusació popular de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), i del fiscal Alejandro Luzón més tard, va explicar les diferents provisions previstes, i va basar el seu informe favorable en les esmentades “específiques no assignades” precisament perquè tenia la informació reservada aportada per Bankia al Banc d’Espanya. També va atacar la idea que la diferència entre el valor de l’acció de Bankia en sortir a borsa i el valor comptable havia provocat la virtual fallida de BFA, la matriu de Bankia. Segons va dir, aquesta diferència sol passar i es corregeix al final de l’exercici.

Celma va ser el responsable de presentar els comptes de Bankia el 31 de març del 2011, utilitzats en el fullet de la sortida a borsa el juliol del 2011. Més tard, el 2012, Celma es va negar a signar els comptes de Bankia. Segons ja havia explicat en la seva declaració com a testimoni, el 2014, i ahir ho va ratificar, la negativa va tenir a veure amb la informació requerida per l’auditor i que Rodrigo Rato no va aportar.

Informació complementària

Celma va reconèixer, a preguntes d’Herzog, que l’auditor sol enviar al Banc d’Espanya informació complementària sobre els crèdits, entre altres coses. Però no consta que Deloitte, auditora de Caja Madrid i Bancaixa -el 80% aproximadament de la futura Bankia-, hagués informat sobre la mala situació dels crèdits que acumulaven en els seus balanços totes dues entitats.

Deloitte, després d’auditar Caja Madrid i Bancaixa, va presentar els comptes de la sortida a borsa de Bankia, un any més tard no va signar els comptes de Rato, i més tard va aprovar la reformulació dels comptes de l’equip de José Ignacio Goirigolzarri fets per Goldman Sachs. La pregunta és que, si existien, com afirmen Celma i sosté el Banc d’Espanya, les anomenades “provisions específiques no assignades”, ¿per què ni Rato ni Goirigolzarri, a jutjar pel volum de les ajudes rebudes, en van fer ús?

Per la seva banda, Manuel Arranz va explicar el sistema de funcionament dels comitès d’ètica i de prevenció de delictes, sense entrar en el cas Bankia. Arranz ha sigut el soci auditor encarregat dels polèmics comptes d’Abengoa. El jutge Andreu ha de resoldre ara sobre la situació de Celma i de l’empresa auditora.