OBSERVATORI

Dia D, hora H: escapada final

La proposta de Díaz és negociar l'abstenció amb el PP sense Rajoy

L’últim capítol que encara no s’ha emès de la telenovel·la de Pedro Sánchez, que podria titular-se com la pel·lícula de l’oest Sol davant el perill, va començar a gravar-se el 15-16 de setembre. La lideresa andalusa, Susana Díaz, va deixar enrere un període de 70 dies de silenci. Primer va dir: “Amb 85 escons no es pot governar”, i llavors que estava “segura” que el comitè federal del PSOE es reuniria “després” de les dues eleccions del 25 de setembre per debatre la posició sobre la formació de govern.

Susana Díaz tenia informació que Pedro Sánchez volia convocar el comitè federal... avui, 24 de setembre, un dia abans que se sabessin els resultats dels comicis bascos i gallecs per evitar acudir al conclave més debilitat encara. La baronessa i els barons es van mobilitzar indirectament en bloc per defensar un dels seus, el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, dels atacs que va rebre a les xarxes socials. Davant aquest front comú, Sánchez va anunciar que el comitè federal el convocava per a l’1 d’octubre.

Però aquest comitè federal, per estrany que sembli, no té convocatòria formal encara, i, per tant, no té ordre del dia. Sánchez ha citat la comissió permanent, un organisme més restringit que la comissió executiva, i més controlat per ell, aquest dilluns, dia 26. I alhora ha deixat entreveure que una de les alternatives que sospesa és anticipar la convocatòria del congrés del PSOE. Això suposaria celebrar primàries per escollir un nou secretari general, anar a un congrés, i tot això enmig del buit politicoinstitucional que suposa l’absència de govern a l’Estat, i amb l’amenaça de terceres eleccions.

Obra de teatre

Que la crisi reprimida dins el PSOE, pendent dels episodis finals, esclati en plenes eleccions basques i gallegues posa en evidència fins a quin punt aquest partit és una nau sense rumb. Sánchez ha amenaçat de jugar la carta de les primàries i el congrés davant un desenllaç desfavorable de la seva posició al comitè federal. I quina és aquesta posició? Mantenir el no a una investidura del PP, amb Rajoy o un altre candidat, negociar de cara a la galeria amb Podem i Ciutadans sabent que és un viatge que no duu enlloc i, davant el fracàs de la seva obra de teatre, anar a noves eleccions. I per defensar això, ho amaga amb la decisió de sotmetre la seva proposta al vot dels militants i anar a primàries i congrés. Això el portaria, segons creu ell, a tornar a ser candidat el 18 de desembre. Això sí, candidat d’un partit amb una direcció federal en flames.

Susana Díaz, cap d’un heterogeni front de barons, vol evitar les terceres eleccions. La seva proposta, sotto voce, quasi xiuxiuejant: que Rajoy s’aparti i que el PP designi un nou candidat que s’assegui a negociar les condicions de l’abstenció amb el PSOE.

¿Quins seran el dia D i l’hora H, fent servir la terminologia militar, de l’ofensiva per posar fi a aquesta situació? Totes les forces estan expectants als resultats de demà. A partir de la confirmació dels resultats -el PSdeG pot passar a tercera força a Galícia, i el PSE baixar a la quarta posició a Euskadi- i la reacció de Sánchez a Ferraz, quedaran clars el dia D i l’hora H. Sánchez serà el primer que mourà les seves peces.

¿Convocarà finalment la comissió executiva dilluns per analitzar la situació abans del comitè federal? De moment no l’ha convocat perquè un dels seus temors és la renúncia de 19 dels 37 membres, maniobra estatutària per aconseguir destituir el secretari general i forçar una comissió gestora. Els barons tenien garantits 16 membres disposats a renunciar i tres més estan indecisos. Els resultats de demà podrien canviar la relació de forces.