18/01/2017

Enriquiment il·lícit

3 min
Luis Bárcenas durant el segon dia de declaració en el macrojudici a Gürtel. EFE

El delicte d’enriquiment il·lícit no existeix en el Codi Penal espanyol, però en el judici del cas Gürtel assistim a la seva persecució de facto. La fiscal Concha Sabadell va acabar ahir a la nit l’interrogatori a l’extresorer del PP Luis Bárcenas sobre la seva fortuna suïssa, que va arribar a 48,2 milions i que, després de la crisi de les borses el 2008, es va quedar en 20 milions.

En el cas de Bárcenas s’està perseguint el seu presumpte enriquiment il·lícit a través de fraus fiscals -pels quals se li demanen 26 anys de presó-, blanqueig de capitals, apropiació indeguda, falsedat documental, suborn i altres. Però al centre d’aquesta història es tracta de provar no l’evasió com a tal, sinó l’acumulació d’una fortuna d’origen il·lícit. El mapa del tresor són els comptes suïssos. Ahir el tribunal va incorporar a la causa l’autorització del ministeri d’Afers Estrangers helvètic per utilitzar la informació dels comptes a Suïssa de diferents acusats en el judici del cas Gürtel.

Bárcenas va dir que no té justificants ni contractes sobre els seus negocis. Se’l qüestiona per la base inicial de la seva fortuna -uns 8,4 milions d’euros- i ell va fer ahir un càlcul que, amb xifres desglossades, arriba fins a aquesta quantitat. Un càlcul, però, que no pot acreditar amb proves perquè, segons va explicar, mai va pensar que les autoritats suïsses donarien permís a Espanya per a l’ús “indegut” dels seus comptes. Així, la sessió va ser rellevant perquè no permet comprendre com va arribar a reunir els primers milions d’euros.

La descripció dels seus negocis segueix sent vaga gairebé tres anys després que els expliqués per primer cop. Mai viatjava amb diners des d’Espanya per ingressar-los als seus comptes suïssos, sinó que eren els seus clients -inversors en les seves activitats- els que li entregaven els diners a l’aeroport de Ginebra o en cafeteries. S’acostaven a ell, confirmaven que es tractava de Bárcenas i li entregaven els diners en efectiu, que ell ingressava al LGT Bank o al Lombard Odier.

Els seus comptes bancaris a Suïssa i a Espanya pràcticament no registren retirades de diners. Només ingressos. Per tant, havia de tenir una font d’ingressos constant per viure. I això ens conduiria a les comissions: diners en efectiu.

Salvar la seva dona

Durant la seva declaració de dos dies, Bárcenas ha intentat defensar la seva dona, Rosalía Iglesias, acusada de set delictes fiscals, apropiació indeguda, estafa processal, blanqueig i falsedat. Ha intentat fer un Urdangarin en el cas Nóos. És a dir, defensar que la seva dona no en sabia res i només es limitava a firmar el que ell li posava al davant. Però ella tenia compte a Suïssa i va participar en el que els fiscals del cas estimen que és una estafa processal: una compravenda presumptament fictícia de quadres.

Bárcenas potser dona per perduda la seva situació, sobretot pel que fa als delictes de frau fiscal, però no la situació de la seva dona. Per això ha optat per ser més cautelós en les seves referències al PP, amb l’esperança que aquesta conducta pugui salvar la situació de Rosalía Iglesias. Al cap i a la fi, es va embarcar en el viatge de la comptabilitat B -que ara anomena “extraoficial”- quan creia que Rajoy podia caure. Ara que s’entreveuen quatre anys més de Rajoy a la Moncloa s’ha moderat. El judici clau en relació al PP són els papers de Bárcenas i encara no té data, malgrat que no serà abans del 2018 i després de la sentència de Gürtel. Té temps, doncs, per pensar quina conducta adoptarà.

stats