La Fiscalia guanya les defenses per KO
La fiscal Concha Sabadell, membre de la Fiscalia Anticorrupció, va guanyar ahir per KO les defenses dels acusats en les nul·litats i altres presumptes irregularitats de la investigació plantejades en les anomenades qüestions prèvies del judici del cas Gürtel 1999-2005. El tribunal només va admetre que els acusats que no pertanyen al nucli dur de Francisco Correa i que estan imputats en operacions aïllades puguin comparèixer quan es tracti d’aquestes operacions i no hagin d’estar presents durant tota la vista oral. Els “acusats més rellevants” hauran de fer pena de banqueta durant totes les sessions.
“El judici no se suspendrà”, va dir el president del tribunal i ponent, Ángel Hurtado, perquè ningú es fes il·lusions. També va advertir que el tribunal ja es va fent a la idea que el judici durarà més del previst. En principi les declaracions dels acusats, que poden començar avui, duraran fins Nadal.
La fiscal Sabadell va fer alguna cosa més que rebatre punt per punt les presumptes irregularitats i indefensions. Va demostrar que coneix fil per randa la causa, d’unes 700.000 pàgines, i durant la seva exposició va demostrar que totes les qüestions plantejades per les defenses ja havien sigut resoltes per la sala penal de l’Audiència Nacional en els diversos recursos presentats. La seva línia d’atac, tècnicament parlant, es va dirigir a Miguel Durán, la defensa de Pablo Crespo -el número 2 de la trama Gürtel-, que ha “abusat”, segons la fiscal, de la teoria de l’arbre enverinat. És a dir: que tot el procediment està viciat perquè s’ha originat en els enregistraments presumptament il·lícits de l’exregidor de Majadahonda José Luis Peñas, també acusat, i en les escoltes d’alguns acusats a la presó amb els seus lletrats per ordre del primer jutge instructor, Baltasar Garzón. La fiscal Sabadell va demostrar que això no era així i va explicar que el propòsit de les defenses denotava mala fe en ometre que les qüestions plantejades ja havien sigut resoltes durant la instrucció.
Una de les qüestions més complexes va ser la documentació procedent de les comissions rogatòries de Suïssa. Si bé a Suïssa pagar menys impostos directes no és un delicte penal sinó una infracció, a Espanya sí que ho és quan s’excedeix la quota de 120.000 euros anuals. Per això les dades dels comptes bancaris de l’extresorer Luis Bárcenas (i per analogia les de cinc acusats) no poden per “reserva d’especialitat” ser usats per provar delictes contra la hisenda pública. No obstant això, Suïssa en permet la utilització quan es fa un muntatge de defraudació amb societats pantalla, testaferros i falsedats, i així ho va considerar el ministeri de Justícia helvètic. L’extresorer ha recorregut davant el Tribunal Penal Federal i ja ha perdut. Però ha presentat una última apel·lació davant el Tribunal Federal, el Suprem suís, que serà resolt d’aquí poques setmanes. El tribunal va resoldre ahir incorporar les dades de Suïssa i valorarà la prova en la sentència.
Avui poden començar a declarar els acusats. El primer és Jacobo Gordon, company de classe d’Alejandro Agag, el gendre de José María Aznar, que ha arribat a un pacte amb la Fiscalia. Però al hall només es parla d’una cosa: ¿quina serà la bomba política que oferirà en el judici la declaració de Francisco Correa, l’home que ha mantingut la boca tancada fins ara? Busca un pacte amb la Fiscalia. Però la fiscal no es compromet. Vol escoltar el que digui Correa.
