El jutge García-Castellón envia els àudios de Corinna-Villarejo sobre Joan Carles I a Suïssa

El fiscal Bertossa enviarà dades sobre els 100 milions de dòlars del compte del rei emèrit

El jutge Manuel García-Castellón ja ha enviat a Suïssa el paquet d’àudios que formen part de les suposades confessions de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, l’amiga íntima del rei Joan Carles I en el moment en què era cap de l’estat, sobre el seu patrimoni presumptament ocult, un material documental interceptat a l’expolicia José Manuel Villarejo durant els escorcolls al seu domicili del seu soci, l'advocat Rafael Redondo.

El titular del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional els ha enviat en resposta a una comissió rogatòria cursada pel fiscal de Ginebra, Yves Bertossa.

Ara, segons l’acord a què van arribar el jutge García-Castellón i Bertossa, el fiscal suís enviarà a la Fiscalia Anticorrupció les dades d’una investigació oberta el 2019 sobre el pagament de 100 milions de dòlars del ministeri de Finances de l’Aràbia Saudita, el 18 d’abril del 2008, al compte d’una fundació panamenya anomenada Lucum al banc Mirabaud & Cie, domiciliat al bulevard Georges-Favon 29, de Ginebra. La Fiscalia Anticorrupció ja va enviar les seves dades sobre les comissions de l'AVE a Suïssa.

Fonts jurídiques assenyalen que l' ayant droit économique o beneficiari últim de l'esmentada fundació panamenya era Joan Carles I. En un dels àudios, Corinna revelava que el rei "va cobrar part de la comissió de l’AVE a la Meca". Per l’operació, que es va adjudicar el 2011 a un consorci espanyol encapçalat per l’empresari Juan Miguel Villar Mir, president de la constructora OHL, les empreses contractistes haurien pagat amb antelació una comissió de 100 milions de dòlars.

Aquests àudios van motivar el 2018 l’obertura de diligències a l’Audiència Nacional. Però van durar poc més d’un mes i mig. Diego de Egea, llavors magistrat instructor de la causa de Villarejo, va decidir arxivar la causa el setembre del 2018 a petició de la Fiscalia Anticorrupció perquè veia els indicis extraordinàriament dèbils i considerava "inviolable" la figura del rei, segons s'assenyalava a la interlocutòria d’arxivament.

Amb tot, la Fiscalia Anticorrupció, a través del fiscal Luis Pastor, va obrir una investigació sobre les comissions de l’AVE a la Meca i va prendre declaració per videoconferència a Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Pastor manté les diligències.

Precisament per això la relació amb la justícia suïssa es desenvolupa, segons fonts jurídiques, a través d’un doble carril.

El jutge García-Castellón va viatjar a Ginebra la primera setmana d’agost del 2019 per mantenir una reunió amb el fiscal Bertossa, segons ha pogut confirmar l’ARA. El fiscal de Ginebra estava interessat tant en els àudios de Corinna amb Villarejo com en les diligències de la Fiscalia Anticorrupció sobre les comissions de l’AVE.

Es va acordar intercanviar-se informació per comissió rogatòria. El fiscal suís s’havia de dirigir al jutge espanyol pel que feia als àudios, però també havia de cursar la seva petició a la Fiscalia Anticorrupció pels indicis sobre les comissions de l’AVE. El jutge García-Castellón va enviar els àudios sol·licitats a Ginebra.

En aquest context, el fiscal Bertossa va anar a Madrid pels volts del 21 d’octubre passat. Es va acordar precisament pel destinatari de la petició pendent –les comissions de l’AVE a la Meca– una reunió a la seu de la Fiscalia Anticorrupció, al carrer Manuel Silvela de Madrid, on va assistir el jutge García-Castellón.

A més de Bertossa i García-Castejón, a la reunió hi van participar el fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, el fiscal Luis Pastor –a càrrec de les comissions de l’AVE– i els fiscals del cas Villarejo, Ignacio Stampa i Miguel Serrano.

La Fiscalia Anticorrupció, doncs, va cursar una comissió rogatòria a Suïssa perquè el fiscal de Ginebra aportés les dades de la seva investigació sobre la transferència de 100 milions de dòlars i els posteriors moviments dineraris. Aquestes dades estan pendents d’arribar a Espanya.

Mentrestant, els advocats de Corinna han fet declaracions justificant una transferència des del compte de 65 milions d’euros de la fundació panamenya Lucum al banc Mirabaud de Ginebra a un compte de l’amiga del rei emèrit.

Robin Rathmell, advocat londinenc de Corinna, ha explicat: "El 2012 la nostra clienta va rebre un regal no sol·licitat del rei emèrit, que el va descriure com una forma de donació per a ella i el seu fill, pels quals sentia molt d'afecte. Havia passat uns quants anys de mala salut, durant els quals la nostra clienta el va cuidar. La donació es va documentar com un regal i els bancs van realitzar el compliment i la diligència adequada sobre els fons".

La seqüència que investiga el fiscal Bertossa planteja interrogants clars. ¿Per quin motiu el llavors rei saudita Abdal·lah bin Abdulaziz va ordenar transferir 100 milions de dòlars el 8 d’agost del 2008 a una fundació del llavors rei d’Espanya?

Una gran part d’aquests diners, que Joan Carles I no va declarar al fisc espanyol, els va transferir el 2012, quatre anys després de rebre’ls a Ginebra, a la seva amiga íntima. Aquesta transferència es va produir coincidint amb la gran recessió i la crisi financera mundial i en especial de l’euro. Espanya, després de Grècia, Portugal i Irlanda, rebia atacs dels mercats amb l’objectiu últim de desestabilitzar la moneda única europea.

Segons l’article 56.3 de la Constitució, "la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitats". Aquesta inviolabilitat es referiria als actes i les funcions que com a cap d’estat li són propis, però sempre que siguin referendats pel president del govern espanyol i pels ministres competents. En altres termes, el rei no quedaria per sobre de la llei de l’estat de dret.

En tot cas, la investigació del fiscal Bertossa no està limitada per cap inviolabilitat i les seves repercussions ja es noten a Espanya, on Unides Podem, membre de la coalició de govern amb el PSOE, donarà suport a la constitució d’una comissió d’investigació de la presumpta corrupció del rei emèrit (en realitat, per actes comesos durant l’exercici del seu regnat).

Les informacions apuntades coincideixen amb el pròxim judici, previst per al 23 de març, arran de la querella per un presumpte delicte de calúmnies presentada per l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán, als jutjats de la plaça Castilla de Madrid contra l’expolicia José Manuel Villarejo.

Sanz Roldán el va acusar d’un delicte de calúmnies perquè Villarejo va afirmar que l’antic director del CNI va amenaçar de mort Corinna el 2012 perquè no fes pública la informació que sabia sobre el rei emèrit i de la qual podien derivar presumptes delictes comesos per Joan Carles I.

Corinna ha fet saber que es ratificarà davant el jutge. Si passés, la justícia donaria la raó a Villarejo per exceptio veritatis, és a dir, per haver demostrat que la seva afirmació era veraç.