Iberdrola contra Bankia, o Acebes contra Acebes
MadridL’empresa elèctrica Iberdrola ha demandat Bankia amb la finalitat de recuperar els 12,3 milions d’euros que va perdre en la seva inversió de 70 milions en la sortida a borsa de l’entitat.
No és l’únic inversor institucional que ho ha fet, però és potser el més important. La paradoxa és que acusa de falsedat Bankia després d’haver fitxat l’abril del 2012 l’exministre Ángel Acebes, que va ser conseller i president del comitè d’auditoria de BFA, la matriu de Bankia, des del 27 de juliol del 2011.
Acebes, de fet, va declarar com a imputat davant el jutge Fernando Andreu que Rodrigo Rato el va proposar a la junta general, que va aprovar per unanimitat el seu nomenament, i va ser designat president del comitè d’auditoria. La sortida a borsa s’havia consumat una setmana abans, el 18 de juliol.
Si bé Acebes no va tenir, d’acord amb les dates, res a veure amb la informació aportada per a l’operació, va seguir en la mateixa posició fins a dies abans de l’esclat de la crisi, a primers de maig del 2012. El 24 d’abril del 2012 va dimitir de BFA per incorporar-se a Iberdrola com a membre del comitè d’auditoria, entre altres funcions.
Abans, però, Acebes va participar com a president del comitè d’auditoria de BFA en la formulació dels comptes que va fer Rodrigo Rato en l’última setmana del març del 2012. El soci auditor de Deloitte, Francisco Celma, es va negar a signar aquells comptes. I van ser reformulats el maig del 2012 després de la renúncia de Rato.
Xoc de versions
Els pèrits judicials han sostingut en el seu primer informe, del desembre del 2014, que el soci auditor de la firma Deloitte, Francisco Celma (que ha estat imputat i declararà el 20 de juny), “va advertir dels punts problemàtics a la Comissió d’Auditoria i Compliment (CAC) el 18 d’octubre del 2011 sense que consti que l’alta direcció tingués en compte les seves recomanacions ni que la CAC ho verifiqués”. Els pèrits emfasitzen que “la major part dels ajustos en els comptes van ser comunicats per l’auditor amb prou antelació”.
En la seva declaració davant el jutge Andreu, el 23 de novembre del 2014, Acebes va assenyalar que “mai en la comissió d’auditoria el senyor [Francisco] Celma va dir que existís cap problema”. “Tot el que ens va traslladar era absoluta tranquil·litat”.
Però a l’acta de la reunió del 18 d’octubre del 2011 ja s’apuntava la necessitat d’explicar com fer front al deteriorament de la participació de BFA a Bankia, fet que qüestiona la versió d’Acebes.
Acebes forma part ara del consell d’una societat, Iberdrola, que ha demandat Bankia per haver transmès a través del fullet de sortida a borsa, aprovat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, informació “no veraç, falsa i incorrecta”.
Però Iberdrola no es va esperar gaire temps a actuar després de la sortida a borsa. En la seva demanda explica que va donar l’ordre de vendre accions entre l’agost i el desembre del 2011, el període en què Acebes exercia com a president del comitè d’auditoria de BFA, amb la intenció de salvar part de la seva inversió.
També va subscriure un contracte de cobertura amb J.P. Morgan Securities per reduir danys. Per aquesta via, va recuperar 684.868 euros.
La demanda narra els fets que van portar Iberdrola a adoptar la decisió d’invertir en un primer moment 100 milions d’euros, tenint en compte que BFA era accionista de l’empresa elèctrica. Més tard, la xifra es va reduir a 70 milions.
La comissió executiva va aprovar la decisió “condicionada a un informa favorable” i “amb caràcter d’urgència” de la comissió d’auditoria sobre el fullet d’emissió. Aquesta comissió va aprovar el dictamen en la seva reunió del 14 de juliol del 2011, poc abans del 18 de juliol, la data de la sortida a borsa.
El consell d’administració n’és informat l’endemà, el 19 de juliol, i adopta l’acord de “prendre coneixement en l’operació relativa a la presa de participació per part d’Iberdrola en el capital social de Bankia”.
Una operació ‘patriòtica’
El govern de José Luis Rodríguez Zapatero va donar suport al fet que hi entressin grans empreses espanyoles com a inversors institucionals. La ministra d’Economia i Hisenda, Elena Salgado, va impulsar aquesta operació patriòtica.
En el seu relat dels fets, Iberdrola només deixa entreveure el costat fosc, o polític, quan afirma que el comitè operatiu va adoptar l’acord d’invertir “pel caràcter sistèmic per a Espanya d’aquesta entitat [Bankia], la seva influència en la nostra companyia [participació de BFA a Iberdrola] i la seva rendibilitat a mitjà termini”.
“Caràcter sistèmic”. Qui podia haver invocat aquest argument a l’altra banda del telèfon en aquells dramàtics dies del 2011? No és difícil d’imaginar.
