LA JUDICIALITZACIÓ DE LA POLÍTICA

La Junta Electoral esperarà el Suprem

L’òrgan no inhabilitarà Junqueras fins que el tribunal apliqui la sentència del TJUE

Amb una part dels magistrats del tribunal del judici del Procés de vacances, el Tribunal Suprem es prendrà un temps per resoldre sobre l’aplicació de la sentència del 19 de desembre del 2019 que ha declarat Oriol Junqueras eurodiputat immune des del 13 de juny i actualment en situació de “penat”. La Junta Electoral Central (JEC) -que avui analitzarà els escrits del PP i Ciutadans en què demanen la inhabilitació de Junqueras i que no se l’acrediti com a eurodiputat- no pot ni s’anticiparà a les decisions del Suprem, segons asseguren a l’ARA fonts judicials.

El Suprem es va abstenir d’enviar a la JEC la sentència del 14 d’octubre del 2019 perquè l’organisme procedís a fer el tràmit habitual: declarar Junqueras inhabilitat per condemna ferma i proposar un candidat per substituir-lo.

I no ho va fer perquè va decidir suspendre l’execució de la pena d’inhabilitació de 13 anys per exercir càrrecs públics o ser elegible atesa l’existència d’un recurs de súplica de la defensa de Junqueras, la resolució del qual estava pendent de la qüestió prejudicial de la immunitat de l’eurodiputat electe elevada al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). És el tribunal del Procés el que ha de resoldre el recurs de súplica i adoptar una posició sobre la inhabilitació suspesa. Per tant, segons les fonts judicials consultades, la JEC ho té molt fàcil: adoptarà una decisió quan rebi la resolució del Tribunal Suprem.

La decisió sobre el president

“El que ens faltava és que ara la JEC també s’incorpori a la batalla contra el TJUE. No ho farà, encara que la JEC actual sigui la més conservadora de la història”, asenyala un magistrat consultat. La font dubta que, fins i tot en el cas del president de la Generalitat, Quim Torra, procedeixin a inhabilitar-lo quan l’Estatut d’Autonomia parla de sentència ferma per inhabilitar el president. I la sentència està recorreguda davant el Suprem.

D’altra banda, en cas que la JEC porti Torra a la inhabilitació, la seva decisió no seria ferma. La situació que s’obriria seria curiosa: la inhabilitació de Torra dependria de dues sales diferents. Perquè la sala segona, penal, hauria de resoldre el recurs de cassació, mentre que la sala tercera, contenciosa administrativa, s’encarregaria d’un eventual recurs contra la decisió de la JEC d’inhabilitar-lo. La bomba clúster que ha suposat la sentència del TJUE sobre la sentència del Procés amb relació a Oriol Junqueras i sobre la situació de Carles Puigdemont i Toni Comín, a punt de ser acreditats en tota regla com a eurodiputats, l’hauran d’intentar desactivar el president de la sala segona, Manuel Marchena, i els membres del tribunal del Procés a partir de la setmana que ve.

Una possibilitat seria, segons fonts consultades, que Marchena volgués aprofitar l’incident de nul·litat de sentència davant el Suprem que plantegen les defenses dels condemnats -és el tràmit previ a presentar el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional- per abordar l’assumpte de la sentència del TJUE. L’altra seria simplement admetre el recurs de súplica de Junqueras i deixar-lo sortir de la presó per acatar la Constitució i adquirir la seva condició d’eurodiputat, com ha proposat l’Advocacia de l’Estat.

Problema: aquest tràmit ja és superflu després de la sentència del TJUE. Fer el paperot, per tant, seria fer el ridícul. El judici oral va quedar vist per a sentència el 12 de juny del 2019, un dia abans que Junqueras fos proclamat eurodiputat. Per tant, el judici oral no està en qüestió segons el TJUE. Si el Suprem declara nul·la la sentència, en podria dictar una altra o substituir-ne algunes parts sense que calgués repetir el judici. Però ningú creu que ho faci.