PRESOS POLÍTICS

Lesmes no va renovar l’assegurança dels jutges

Justícia, pressionada pel CGPJ, anuncia que estudia defensar la causa de Llarena a Bèlgica

La demanda civil belga dels processats independentistes contra el magistrat Pablo Llarena és una capsa de Pandora. El ministeri de Justícia -segons fonts judicials, per pressions del president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes- va anunciar ahir que es personarà en la causa civil a Brussel·les a través d’un advocat privat “si l’autoritat belga esmenta fets o dades de la causa oberta a Espanya” contra Carles Puigdemont i quatre exconsellers. Justícia diu que no defensarà declaracions de Llarena que són de la seva responsabilitat com a particular. La vista a Gant està prevista per al 4 de setembre.

Paradoxalment, segons ha sabut l’ARA, el president del Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va promoure l’anul·lació de l’assegurança de responsabilitat civil que tenien jutges i magistrats. Va ser el 2014, i sis vocals van expressar la seva discrepància i van sol·licitar que l’assumpte es debatés en el ple del CGPJ. El corró de Lesmes ho va impedir. L’assumpte cobra actualitat a propòsit de les despeses que se sol·licita que pagui l’Estat per a la defensa de Pablo Llarena en el plet civil plantejat a Gant.

Ahir el ministeri de Justícia va anunciar la possibilitat de personar-se a la causa a través d’un advocat privat, i va aclarir que no defensaria Llarena per les seves “afirmacions privades”. Però hi va haver dues versions: en la primera afirmava que les paraules del jutge que sustenten la demanda a Bèlgica “fins i tot a Espanya podrien ser objecte d’algun tipus d’acció en contra seva”. La frase, una justificació parcial dels arguments de la causa belga, va ser suprimida posteriorment.

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, s’ha vist inundada de trucades arran d’aquest assumpte, segons fonts judicials. Ningú ha fet més per projectar políticament la demanda belga que Lesmes, que va escriure el 10 de juliol una carta als ministres Josep Borrell i Fernando Grande-Marlaska en què sol·licitava la seva intervenció. També Llarena, amb la seva sol·licitud tardana d’empara, que ha provocat una crisi al CGPJ amb l’oposició a l’emprar de la vocal de la comissió permanent, Concha Sáez, i la denúncia del vocal Enrique Lucas de la pretensió de Lesmes d’interferir en la independència de la justícia belga.

En part, tot ve de l’eliminació de la pòlissa que va promoure Lesmes. Aleshores, el president del CGPJ va invocar un informe del Tribunal de Comptes en què apuntava que l’assegurança que permetia pagar la defensa dels jutges podia entrar en conflicte amb el principi de responsabilitat dels magistrats, consagrat a l’article 117 de la Constitució. “És un excés”, va afirmar Ramon María Álvarez de Miranda, president del Tribunal de Comptes. Lesmes va assegurar que no podia fer-ne cas omís i la protesta de sis vocals perquè la qüestió es decidís en ple va ser inútil.

El resultat: els jutges van procedir a fer-se les seves assegurances individuals. ¿I Llarena? Segons la victimització que Lesmes i el jutge han fet arran de la demanda civil presentada pels processats independentistes a Gant, es tracta que l’Estat assumeixi la defensa “política” i les despeses, més enllà de l’assegurança. Lesmes i Llarena volen convertir la demanda en un cas de l’Estat contra els independentistes, i el ministeri de Justícia vacil·la.

Lesmes, d’altra banda, serà el president de la sala que haurà d’estudiar la recusació presentada per les defenses dels processats contra cinc membres del tribunal que jutjarà l’1-O.

Etiquetes