L’exministre Ledesma, ponent de l’informe del Consell d’Estat
MadridFernando Ledesma, exministre de Justícia (1982-1988), magistrat del Tribunal Suprem, president de la secció quarta del Consell d’Estat -que també va presidir- i membre de la seva comissió permanent, va actuar com a ponent en l’informe de l’òrgan assessor sobre el cas de les indemnitzacions del Iak-42, segons va confirmar ahir l’ARA.
La secció que presideix Ledesma s’ocupa d’atendre els assumptes del ministeri de Defensa i és la que va elaborar el dictamen en el qual es neguen compensacions econòmiques addicionals a les ja atorgades als familiars de les víctimes de la tragèdia. Es responsabilitza les autoritats, però, de no haver adoptat les mesures per evitar el desastre.
El dictamen va ser sol·licitat pel ministeri de Defensa, dirigit de Pedro Morenés, el 8 d’octubre del 2014, arran de les reclamacions de familiars de 55 dels militars morts, que sol·licitaven la declaració de responsabilitat patrimonial de l’Estat. La documentació rebuda resultava clarament minsa. Només s’havia enviat la proposta de resolució de Defensa (desestimatòria) i informes posteriors. El 21 d’octubre del 2014 van afegir-hi cinc expedients de responsabilitat patrimonial. I, cinc mesos més tard, Defensa va aportar quadres explicatius sobre la indemnització abonada.
Ledesma, recollint el criteri de la seva secció, va sol·licitar la devolució de l’expedient a Defensa per tenir accés a documentació rellevant sobre la contractació i subcontractació del Iàkovlev 42-D. Aquesta informació documental va ser elaborada el 2 de febrer i aportada el 4 de febrer del 2016.
Amb anterioritat, a principis d’octubre del 2015 es va demanar si hi havia algun informe del Centre d’Intel·ligència i Seguretat de l’Exèrcit de Terra. En un informe d’aquest departament, elaborat entre el 25 de març i el 5 d’abril del 2003, abans del vol del Iak-42, s’advertia el següent: “S’estan corrent grans riscos transportant personal en avions de càrrega noliejats en països de l’antiga URSS; el seu manteniment és, com a mínim, molt dubtós”.
La resposta de l’exèrcit va ser dir que el tinent coronel que emetia aquesta advertència “no posseïa cap formació o coneixement en seguretat aeronàutica”.
Però la conclusió de la secció quarta del Consell d’Estat, aprovada després de diverses intervencions per unanimitat dels seus deu membres, estableix: “Hi ha, doncs, fets anteriors a la data del sinistre que haurien permès a l’administració ponderar l’especial risc concurrent en el transport de tropes en què es va produir l’accident. Dit amb unes altres paraules, amb caràcter ex ante van poder ser advertides circumstàncies de diversa naturalesa que, considerades tant individualment com, sobretot, mitjançant una valoració conjunta respectuosa amb les exigències innates en els principis de precaució i previsió, haurien portat a l’adopció, pels òrgans competents, de mesures que poguessin haver allunyat el risc que es corria”.
