Lliçó del TJUE sobre l'euroordre

La sentència de Valtònyc i la doble incriminació

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) aporta, per si fes falta, una explicació pedagògica en la seva sentència sobre Valtònyc respecte al funcionament del sistema d'euroordre, objecte de certa confusió a Espanya arran de la campanya de la Fiscalia i del mateix Tribunal Suprem contra el procediment del Tribunal de Justícia de Schleswig-Holstein sobre l'extradició de Carles Puigdemont entre el maig i el juliol del 2018.

Els tres jutges alemanys van manifestar que la llei alemanya obliga a fer un examen del criteri de doble incriminació quan el delicte, com en el cas de rebel·lió, no figura entre els 32 de la llista de lliurament automàtica de l'acord marc del 2002.

La doble incriminació exigeix que el delicte pel qual se sol·licita l'extradició sigui castigat pels dos Codis Penals, el del país requeridor, en aquest cas Espanya, i el del país requerit, Alemanya.

Tant la Fiscalia General de l'Estat com els fiscals del Suprem, així com el Tribunal Suprem, van atacar aquesta metodologia com un incompliment de l'euroordre. El Suprem va arribar a amenaçar amb la presentació d'una qüestió prejudicial davant el TJUE, una iniciativa ràpidament abandonada.

Ara, el TJUE explica en la sentència sobre Valtònyc que "el fet que el delicte en qüestió no pugui donar lloc al lliurament sense control de la doble tipificació dels fets d'acord amb l'article 2, apartat 2, de la decisió marc [2002] no vol dir que s'hagi de denegar l'execució de l'ordre de detenció europea".

I subratlla: "En efecte incumbeix a l'autoritat judicial d'execució examinar el criteri de la doble tipificació dels fets enunciat a l'article 2, apartat 4, de la decisió marc pel que fa a aquest delicte".

Per tant, els jutges de Schleswig-Holstein van actuar en compliment no només de la llei interna alemanya sinó de l'acord marc d'euroordre del 2002.

Però, atenció, la puntualització és important per al procediment d'extradició de l'exconseller de Cultura Lluís Puig, actualment en curs pel delicte de malversació.

La defensa de Puig planteja, precisament, que, d'una banda, l'euroordre del Suprem planteja el delicte de malversació disfressat de corrupció –delicte que forma part dels 32 de lliurament automàtic– per justificar el lliurament sumaríssim i, de l'altra, que la malversació no compleix el criteri de doble incriminació, tenint en compte que a Bèlgica aquest delicte exigeix l'enriquiment personal i Puig no està acusat d'enriquir-se.