05/06/2018

L’últim servei de Rajoy

3 min
El president del PP, Mariano Rajoy, durant la seva compareixença d’ahir a la seu del partit.

PeriodistaSi amb la moció de censura Pedro Sánchez va clavar un cop demolidor a Albert Rivera i a Ciutadans, la decisió de Mariano Rajoy d’anunciar el “punt final” a la seva carrera política ha suposat una nova envestida a la formació taronja. Amb la moció, Sánchez ha intentat frenar l’hemorràgia de vots del PSOE a Ciutadans col·locant-lo al costat del PP, i ara provarà de completar aquesta operació des del govern. Rajoy, al seu torn, amb el tret de sortida de la renovació, sense perdre el temps, ha buscat evitar que es materialitzi l’OPA de Cs sobre el PP que apunten els sondejos. Un moviment que arriba precisament abans de les eleccions municipals i autonòmiques del 2019.

L’últim servei de Rajoy, doncs, consisteix a acabar amb el PP marca Rajoy perquè tots els esforços de restaurar el partit amb la designació d’homes i dones joves han fracassat. Qualsevol renovació exigia l’harakiri de Rajoy. Desallotjat del govern, a l’expresident espanyol només li quedava un recurs per intentar aturar l’èxode massiu dels seus afiliats: el seu propi sacrifici. Per això la seva decisió de posar la directa i anunciar de seguida el final de la seva carrera política pot ser considerada un servei al PP. Com ha dit amb el seu típic estil gallec: “És bo per a mi i per al partit”. Però el temps polític que s’obre d’aquí a la convocatòria del congrés extraordinari -que resoldrà la junta directiva de dilluns- no serà un temps mort.

Hi haurà més sentències condemnatòries del finançament irregular. La pròxima és la que signarà el jutge de l’Audiència Nacional José María Vázquez Honrubia sobre el finançament il·legal del PP de la Comunitat Valenciana, que es preveu per a aquest mes. I, per tant, Rajoy, que seguirà al peu del canó fins a cedir la batuta al congrés extraordinari, seguirà vivint el seu viacrucis. Però ho farà després del seu anunci de retirada. Rajoy havia d’alliberar el PP del seu llast, és a dir, de continuar empenyent la pedra de la corrupció cap al cim de la muntanya una vegada i una altra; i en ser tombat per la moció de censura ja no hi havia pretext que valgués. Havia d’assumir-ho. I és el que ha fet.

Començant a llançar a la palestra alguns dels candidats a presidir el PP i també a ser caps de cartell en les pròximes eleccions generals -com és el cas d’Alberto Núñez Feijóo-, el partit projecta entre els seus dirigents i militants la primera esperança -pràcticament des del 2003- de canvi. No serà incruent. Perquè María Dolores de Cospedal és la secretària general i és ella qui organitzarà el congrés. I, esclar, plantarà batalla, tenint en compte que creu que ha donat la cara per Rajoy i pel PP en temes a què ha sigut aliena, com la corrupció.

El maldecap de la corrupció

Rajoy tornarà, quan quedi lliure, al seu lloc de registrador de Santa Pola, on segueix en excedència, i gràcies a la seva antiguitat potser aconsegueix el trasllat a una plaça de registrador en algun punt interessant que quedi lliure a Madrid. El que és segur és que serà nomenat president d’honor del PP. Quan hagi de respondre davant la justícia per algun dels múltiples casos de corrupció del PP -com els papers de Bárcenas i la destrucció del disc dur de l'ordinador del seu extresorer - la seva pèrdua d’aforament com a parlamentari pot comportar-li maldecaps.

En particular, el cop seria devastador per a Rajoy i també per al futur líder en el cas del disc dur, si el PP torna a ser condemnat perquè és el partit l'acusat ja que es jutjaran fets del 2013, quan el Codi Penal permetia acusar persones jurídiques. En el cas Gürtel 1999-2005, no va ser possible acusar el partit, com expliquen els jutges a la sentència. Això va limitar la condemna del PP a la seva condició de partícip a títol lucratiu malgrat que la sentència afirmava que el PP i Francisco Correa van crear "un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional".

stats