LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS
Misc 05/08/2018

Mapa del nivell de ‘contaminació’ del tribunal que jutjarà la rebel·lió

La sala d’enjudiciament, formada per 7 magistrats, ja en té quatre de recusats i pendents de resolució

i
Ernesto Ekaizer
5 min
Entrada dels exconsellers Josep Rull i Jordi Turull al Tribunal Suprem abans que la justícia dictés presó provisional per a tots dos.

MadridCinc magistrats del que serà el tribunal del judici oral -encara sense data- als 18 processats pels delictes de rebel·lió, malversació i desobediència ja estan actuant com a sala d’enjudiciament: Manuel Marchena Gómez, president del tribunal i ponent de la sentència, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, Antonio del Moral García, Andrés Martínez Arrieta i Luciano Varela Castro. A ells s’uniran dos magistrats més per formar el tribunal de 7, un nombre que s’adopta en casos transcendentals. En principi -encara no han sigut designats- seran Ana Ferrer García i Andrés Palomo del Arco.

La formació de la base o majoria del tribunal ve determinada per una decisió general del 2016, és a dir, anterior als fets del Procés. Es tracta del tribunal de causes especials en què es jutja persones aforades. La sala del govern del Tribunal Suprem va adoptar l’acord el 29 de desembre del 2016, en el qual s’estableix la composició i el funcionament de les sales i seccions, així com l’assignació de ponències en què s’havien d’alternar els magistrats el 2017. Segons aquest acord, “el tribunal que haurà de conèixer les causes especials resoldrà sobre la seva admissió a tràmit i, si escau, les enjudiciarà, i estarà format pel president de la sala i dos o quatre magistrats, segons els casos”.

La sala d’admissió, que el 31 d’octubre del 2017 va adoptar la decisió d’admetre a tràmit la querella del llavors fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, estava integrada així: president i ponent, Manuel Marchena, al seu torn president de la sala segona del Suprem, Andrés Martínez Arrieta, Julián Sánchez Melgar, Juan Ramón Berdugo i Luciano Varela. Des de llavors, Sánchez Melgar va sortir del Suprem per ser nomenat, al desembre, fiscal general de l’Estat; en el seu lloc forma part de la sala d’admissió el magistrat Del Moral.

Marchena (Las Palmas de Gran Canaria, 1959) és magistrat del Suprem des del 2007 i presideix la sala segona, la sala penal, des del novembre del 2014. És llicenciat en dret per la Universitat de Deusto amb la màxima qualificació acadèmica i és doctor en dret. Fiscal excedent, va actuar com a membre de la secretaria tècnica del 1992 al 1994, amb el fiscal general de l’Estat del PSOE, Eligio Hernández, i més tard com a fiscal en cap de “la tècnica” -com es coneix el gabinet del fiscal general de l’Estat- el 2003 amb el fiscal general de l’Estat del govern de José María Aznar, Jesús Cardenal, càrrec mitjançant el qual va ascendir a fiscal de sala, la categoria més elevada de l’escalafó.

La causa contra Homs

El 2004, després del canvi de govern, va ser nomenat fiscal del Suprem, adscrit a la sala penal. El 2007 el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el va nomenar magistrat d’aquest tribunal. Marchena va presidir la sala d’admissió i va ser ponent de l’admissió a tràmit, el maig del 2016, de la querella contra l’exconseller de la Presidència, Francesc Homs, per la convocatòria de la consulta del 9-N. Més tard va presidir el tribunal que va condemnar Homs pel delicte de desobediència greu i el va inhabilitar 13 mesos per exercir càrrecs públics el 22 de març del 2017.

Juan Ramón Berdugo (Valladolid, 1959), llicenciat en dret per la Universitat de Valladolid, és magistrat des del 1983. Entre el 1988 i el 2004 va actuar com a magistrat de la secció segona de l’Audiència Provincial. Membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), el juliol del 2004 va ser nomenat magistrat del Suprem amb el suport dels vocals conservadors al CGPJ, en substitució de Cándido Conde-Pumpido, nomenat al seu torn fiscal general de l’Estat. Berdugo va formar part de la sala d’admissió de la querella per rebel·lió, malversació i desobediència, així com de la que, prèviament, va fer seure Homs al banc dels acusats. Més tard va ser membre del tribunal que el va condemnar.

Antonio del Moral (1959), fiscal per oposició des del 1983, va estar destinat a la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat i al Suprem. Des del 2012 ocupa plaça com a magistrat a la sala segona del Suprem, a la qual va accedir pel torn de juristes de prestigi. Andrés Martínez Arrieta (1955) és magistrat de la sala segona del Suprem des del 1998. El desembre va substituir Sánchez Melgar com a magistrat de la sala segona per tenir coneixement de les activitats del CNI que afecten els drets fonamentals. Martínez Arrieta va formar part de la sala d’admissió de la querella per rebel·lió el 31 d’octubre del 2017 i també va integrar el tribunal d’Homs.

Luciano Varela (Pontevedra, 1947) és magistrat de la sala segona des del 2007. Va formar part de la sala d’admissió de la querella per rebel·lió. Durant el debat sobre la querella, el 31 d’octubre del 2017, Varela va insistir a considerar els fets de l’1-O com un delicte de conspiració per a la rebel·lió, castigat amb penes de fins a 15 anys, enfront del màxim de 30 anys del delicte de rebel·lió. Després d’un intens debat el ponent, Marchena, va introduir aquesta alternativa en la interlocutòria d’admissió a tràmit.

Ana Ferrer (1959) és la primera dona, des del 2014, a la sala segona. Membre de la progressista Jutgesses i Jutges per la Democràcia, anteriorment va presidir l’Audiència Provincial de Madrid, entre el 1996 i el 2008. Va instruir el cas Roldán, l’exdirector de la Guàrdia Civil durant l’etapa del PSOE, processat i condemnat per malversació de fons públics i altres delictes. Va formar part de la sala d’admissió que va tramitar la querella contra Homs i del tribunal que el va condemnar. Andrés Palomo (1954) va entrar a la sala segona el mateix any. Va ser designat magistrat instructor de la causa contra Homs i va ser qui va dictar la interlocutòria d’obertura oral per delictes de desobediència i prevaricació contra el conseller.

Ferrer i Palomo, a les travesses

Fonts del Suprem donen per feta la designació de Ferrer i Palomo, però no s’uniran als cinc membres del tribunal que formen la sala d’admissió i enjudiciament fins que es dicti la sentència d’obertura de judici oral, al setembre o l’octubre. En aquestes dates, precisament, entraran a la sala segona tres nous magistrats: Susana Polo, Eduardo Porres i Carmen Lamela. Els dos primers -Lamela n’està exclosa per haver estat instructora de la causa de sedició a l’Audiència Nacional- també podrien ser destinats a aquest tribunal. Les defenses de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, d’una banda, i la d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, per l’altra, han recusat quatre magistrats (Marchena, Berdugo, Martínez Arrieta i Varela) per haver participat en l’admissió a tràmit de la querella per rebel·lió i, per tant, haver participat en les qualificacions jurídiques preliminars.

La sala, presidida per Marchena i integrada pels magistrats Martínez Arrieta i Del Moral, va decidir el 30 de juliol tramitar la recusació, a la qual s’ha oposat amb duresa la Fiscalia del Suprem, tot i la presència d’una nova fiscal general de l’Estat, María José Segarra. Un magistrat instructor es farà càrrec de la recopilació del material i a principis de setembre una sala -l’anomenada sala de l’article 61 de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ), composta per quinze magistrats del Suprem- encapçalada pel seu president, Carlos Lesmes, adoptarà la decisió sobre aquestes recusacions. Aquesta recusació és fonamental per conèixer la composició futura del tribunal i perquè, a més, és un requisit per poder presentar després recursos d’empara davant el Tribunal Constitucional i recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg.

stats