Moragas i la denúncia contra De la Serna i Arístegui
Per què la denúncia contra els exdiputats del PP Pedro Gómez de la Serna i Gustavo de Arístegui per tràfic d’influències té data del 10 de setembre del 2015 i la data que figura al registre d’entrades de la Fiscalia Anticorrupció és l’11 de novembre del 2015? Fonts pròximes al denunciant, l’agent d’assegurances José Faya López, assenyalen que, en la declaració que prestarà avui davant del jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata, aclarirà aquesta qüestió. La denúncia té set pàgines i 417 documents.
Faya declara gairebé deu mesos després de presentar la denúncia. En aquest període, el fiscal Conrado Saiz i el jutge De la Mata han dut a terme una àmplia investigació. Des de l’abril han citat a declarar com a investigats De la Serna i Arístegui i divuit persones més, entre les quals representants de les empreses que van pagar pels seus serveis. Es calcula que entre el 2009 i el 2015 les empreses utilitzades van facturar fins a cinc milions d’euros per operacions a l’exterior. Tots dos haurien violat les incompatibilitats previstes per als diputats emparant-se en una autorització genèrica a la seva professió d’advocats, la qual, en realitat i segons els indicis, va ser utilitzada com un xec en blanc per traficar influències per a unes vint empreses espanyoles a l’estranger a través de les seves empreses Scardoví i Karistía i d’una marca denominada Voltar Lassen.
La investigació sobre De la Serna no era fàcil, perquè en dissoldre’s les Corts l’1 d’octubre del 2015 va passar a formar part de la diputació del Congrés. És a dir, continuava amb aforament de diputat. El jutge De la Mata va oferir a De la Serna, en la seva interlocutòria d’imputacions del passat 6 d’abril, prestar declaració voluntària el 10 de maig del 2016. Per què? Perquè De la Serna era diputat. I la competència per investigar-lo era del Tribunal Suprem. Tot i això, el jutge invocava la llei d’enjudiciament criminal per tal que declarés per voluntat pròpia. Però De la Serna va rebutjar l’oferta. Va declarar quan ja no era aforat.
I això ens porta al 10 de setembre del 2015, data que apareix en la denúncia de Faya. El gener passat agents de la unitat de delinqüència econòmica i fiscal escorcollen el seu domicili a la urbanització Parquelagos de Galapagar (Madrid). Se n’enduen documents i un ordinador. Inspeccionant el material troben un paper amb segell del registre d’entrades de la Moncloa de l’11 de setembre del 2015. Es tracta de la denúncia de Faya. Així, el material que va portar a Anticorrupció l’11 de novembre l’havia entregat, segons fonts pròximes al denunciant, dos mesos abans a la Moncloa a l’atenció de Jorge Moragas, director del gabinet de Mariano Rajoy.
La denúncia, les factures i els contractes no van rebre l’atenció de la Moncloa. No es va posar en coneixement de l’autoritat judicial -és obligació dels funcionaris informar d’una possible activitat il·lícita-, i De la Serna va ser nomenat membre de la diputació permanent quan es van dissoldre les Corts, mantenint així l’aforament. De la Serna ha sigut home de confiança de Javier Arenas, director de gabinet de Jaime Mayor Oreja i president de la Societat d’Infraestructures i Equipaments Penitenciaris. Entre el 2009 i el 2011 va fer de lobi, mitjançant reunions amb l’instructor del cas Gürtel, per obtenir el sobreseïment del cas de Luis Bárcenas, dictat l’1 de setembre del 2011 i anul·lat més tard. Després de ser escollit diputat per Segòvia, va ser nomenat portaveu del PP a la comissió constitucional.
