CRISI REIAL

Objectiu: treure el fiscal Campos de la partida

Marchena vol que la causa de Joan Carles I la porti l’Audiència Nacional i no el fiscal nomenat per Delgado

Un abans i un després. El comunicat del 8 de juny de la Fiscalia General de l’Estat (FGE) en què s’informava que Dolores Delgado havia encarregat al fiscal en cap d’una de les dues sales del Tribunal Suprem, Juan Ignacio Campos, les diligències d’investigació sobre Joan CarlesI per presumptes comissions pagades en l’adjudicació de l’AVE a la Meca el 2011, va ser una bomba per a la sala segona de l’alt tribunal i, sobretot, per al seu president, Manuel Marchena. El motiu: el control sobre el que pot ser un dels procediments més importants de la història de la investigació i l’eventual enjudiciament d’aforats en aquest tribunal, el del rei emèrit, quedava fora del seu control i col·locava en l’epicentre la Fiscalia del Tribunal Suprem. Després del protagonisme desenvolupat en la causa del Procés, la sala segona esdevenia una convidada de pedra en l’afer de Joan Carles I, a l’espera de pronunciar-se sobre el que decidissin Campos i el seu equip de fiscals.

La processó aniria per dins. Per què hi ha la Fiscalia del Suprem en l’epicentre? Perquè la Fiscalia Anticorrupció va obrir diligències d’investigació el 26 de desembre del 2018 sobre un “capítol” de les converses gravades el 2015 i el 2016 entre Corinna zu Sayn-Wittgenstein, l’excomissari José Manuel Villarejo i Juan Villalonga, amic de José María Aznar, expresident de Telefónica i personatge de la jet set internacional establert a Mònaco. Prèviament, el setembre del 2018, la peça sobre aquest tema va ser arxivada urgentment i pràcticament sense investigació rellevant a petició de la mateixa Fiscalia Anticorrupció, però tres mesos després va obrir diligències amb l’argument que les converses gravades podien contenir indicis d’un delicte de suborn en les transaccions comercials internacionals comès fora d’Espanya. La competència, segons les circulars de la Fiscalia General de l’Estat, correspon als fiscals abans de la seva judicialització.

Encarregats de la investigació

En aquest procediment, dies abans de rebre de Suïssa una segona remesa de documents, el fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, sabent que les diligències afectaven una persona aforada com és Joan Carles I, va explicar a Dolores Delgado que l’assumpte havia de ser assumit per la Fiscalia del Suprem. Quan va arribar aquesta remesa, la Fiscalia Anticorrupció la va enviar al Suprem, a mitjans de juny. El 10 de juliol la sala segona del Suprem coneixia un nou comunicat de la FGE segons el qual s’informava que a Juan Ignacio Campos l’acompanyaria un equip de fiscals especialistes en dret penal econòmic format per Paloma Iglesias, José Antonio del Cerro i Juan Carlos López. A ells s’hi afegia Rosa Ana Morán, la fiscal que dirigeix la unitat especialitzada de cooperació penal internacional de la FGE, “en atenció a les implicacions internacionals de la investigació”. El comunicat afegia: “Atesa la complexitat tècnica i transcendència institucional de la investigació, s’ha encarregat als fiscals de la més alta categoria i de més especialització dins de les matèries afectades”.

La hipòtesi teòrica de Marchena és que el fiscal Campos podria elaborar una querella contra el rei emèrit per passar a la sala d’admissió per a aforats, que presideix Marchena i que entre l’1 de juny i el 30 de setembre està integrada pels magistrats Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Ana María Ferrer i Pablo Llarena. No hi ha indicis sobre aquesta hipotètica querella. Tota la investigació està, fins ara, centrada en la fundació panamenya Lucum, propietat de Joan Carles I, que el 2008 va rebre en un compte del banc Mirabaud de Ginebra 100 milions de dòlars procedents de l’Aràbia Saudita. I en aquella època Joan Carles I era rei en exercici i gaudia de la protecció de l’article 56.3 de la Constitució, que li garanteix la inviolabilitat. És a dir, no seria penalment responsable dels seus actes com la resta de mortals.

¿Els temors de Marchena es basen en algun indici que Campos vol fer una interpretació heterodoxa de la inviolabilitat i, creativament, obrir-hi una bretxa? Fonts judicials assenyalen que el fiscal no ha donat cap pista del que farà, tenint en compte que ell i el seu equip només han fet un mapa amb tot el material disponible, tant d’Espanya com de Suïssa. Però Espanya s’ha convertit en un estat judicial o més aviat penal. Controlar els procediments és clau i dona poder polític en moments en què els dos grans partits, el PSOE i el PP, es preparen per anunciar a principis de setembre un pacte per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el nomenament de quatre magistrats del Tribunal Constitucional, nous nomenaments al Tribunal de Comptes i el del Defensor del Poble.

El paper de García-Castellón

En aquest context, el titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, no ha trigat a ensumar l’ambient, ha fet les seves indagacions i ha trobat terreny propici per disputar a la Fiscalia del Suprem el control del que podria ser (o no) una querella contra Joan Carles I. Així, el 27 de juliol, el jutge va reobrir la causa arxivada el setembre del 2018 amb el pretext d’investigar un presumpte encàrrec mafiós de Corinna a Villarejo i ha citat a declarar com a imputats Villarejo i el seu soci Rafael Redondo (7 de setembre) i Corinna i Juan Villalonga (8 de setembre).

Dies després de reobrir la peça, Marchena, a través de comentaris informals, va assenyalar que és el jutge García-Castellón el que s’ha d’ocupar de la investigació de Joan Carles I i que, en tot cas, la Fiscalia del Suprem hauria de subordinar-se a l’Audiència Nacional. “L’objectiu és evident. La jugada resta protagonisme al Suprem quan qui l’exerceix no és la sala segona sinó la Fiscalia”, diu una font judicial consultada.

A propòsit d’això, la Fiscalia del Suprem ha de pronunciar-se sobre la querella d’Òmnium Cultural contra el rei emèrit presentada el 3 de juliol. Marchena, com a president de la sala d’admissions, ha sol·licitat l’informe preceptiu de la Fiscalia abans de resoldre sobre l’admissió. Fonts judicials assenyalen que seguirà el patró tradicional: en la mesura en què no s’aporten indicis nous, a part del que s’ha publicat en els mitjans de comunicació, recomanarà desestimar-la. També podria assenyalar que la mateixa Fiscalia està investigant els fets i que ja resoldrà en el seu moment.