OBSERVATORI

Ping-pong entre tribunal i defenses

La primera interlocutòria de la sala d'enjudiciament que denega la llibertat es creua amb les recusacions

ERNESTO EKAIZER
ERNESTO EKAIZER

Divendres al migdia el magistrat Manuel Marchena va treure amb la seva pala un servei d’efecte liftat; les defenses de tres presos independentistes -Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez- van respondre amb una esmaixada, un fort cop ofensiu. Per què va donar-li a la pilota un efecte liftat? Perquè és un cop que busca posar difícil a l’adversari retornar la pilota ofensivament amb èxit. L’efecte liftat de la interlocutòria de la sala d’admissió i enjudiciament -dita així perquè està formada per cinc magistrats, quatre dels quals van admetre la querella del fiscal general José Manuel Maza- consisteix en això: intenta curosament evitar que les defenses puguin aconseguir una recusació guanyadora.

Però les defenses, quan van esmaixar, van demostrar que no necessitaven conèixer la decisió de Marchena sobre les llibertats que havien sol·licitat després de la resolució de Schleswig-Holstein. En el seu escrit de sol·licitud de llibertat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, la defensa afirma: “La sala ja coneix, per les anteriors oportunitats en què ha hagut d’entrar a valorar les mesures cautelars imposades...”

Marchena ve a dir que aquest enunciat,sigui desitjat o involuntari, no cola: “L’argumentació amaga un error metodològic que convé aclarir. Aquesta sala desconeix les argumentacions dels anteriors escrits a la sala de recursos i, evidentment, no ha pogut entrar a valorar els arguments. Ens resulta completament aliè”. La interlocutòria, doncs, busca desactivar preventivament el que Marchena ja tenia previst: la recusació dels quatre magistrats del tribunal que van participar en l’admissió a tràmit de la querella el 31 d’octubre del 2017.

La crítica a Schleswig-Holstein

La denegació de les llibertats es basa en allò que el magistrat instructor ha determinat en les seves diferents resolucions i que la sala de recursos ha confirmat: risc de fuga a mesura que s’acosta la data -encara sense determinar- del judici oral i perill de reiteració delictiva. I rebutja també l’argument de la defensa de Carme Forcadell, que planteja que se l’exclogui del delicte de rebel·lió en aplicació de la resolució de Schleswig-Holstein que denega l’extradició de Puigdemont pel delicte de rebel·lió.

Altra vegada, aquí Marchena dona un cop liftat: “Qui s’expressa així oblida que la sala a què dirigeix la petició de llibertat és un òrgan d’enjudiciament. És aliè, per tant, a qualsevol vicissitud que s’hagi produït durant la instrucció”. I tampoc pot pronunciar-se, assenyala, sobre el tipus de participació de Forcadell en el referèndum de l’1-O. Respecte a la decisió alemanya, la interlocutòria diu: “La decisió no pot tenir cap incidència sobre el desenllaç d’aquesta causa”. I amb certa mordacitat, si no menyspreu, afegeix: “El discurs de la defensa sembla convertir el tribunal provincial en un extravagant òrgan supranacional amb capacitat per revocar les decisions del jutge espanyol. Tot intent de dibuixar una línia jeràrquica que sotmeti les resolucions d’aquesta sala al criteri dels jutges provincials alemanys resulta manifestament improcedent i està condemnat al fracàs”. Una definició tan directa ja no és un cop d’efecte liftat, sinó un violent revés, i es contradiu, esclar, amb el desconeixement de “qualsevol vicissitud que s’hagi produït durant la instrucció”.

Les defenses de Turull, Rull i Sànchez justifiquen la recusació basant-se en el fet que l’admissió de la querella el 31 d’octubre implica una contaminació perquè considera la rellevància penal dels fets descrits. No és difícil imaginar que afegiran a aquest argument la denegació de llibertat que ha resolt la sala amb la interlocutòria d’ahir.