Sherlock Carballo i el 'missing link'

El fiscal es perd davant el responsable dels informes d'intel·ligència dels Mossos

La Fiscalia de l'Audiència Nacional, que basa la seva acusació en els atestats del tinent coronel Daniel Baena, considera que els Mossos d'Esquadra es van posar al servei del Govern de Puigdemont per garantir la votació l'1-O.

Una prova, sosté, és que, per exemple, en els seus informes de valoració de la situació en els mesos anteriors al referèndum, els analistes de la Comissaria General d'Informació (CGI) dels Mossos escrivien que l'1-O "s'ha de celebrar" un referèndum.

Segons Baena i els seus nois, aquesta redacció indicaria fins a quin punt els Mossos estaven compenetrats amb el pla rebel.

Un altre indici en el mateix sentit consisteix en el fet que la CGI tenia informació privilegiada sobre el calendari dels projectes legislatius, un accés que només un insider podia conèixer.

Baena reflecteix en els seus atestats, precisament, que s'inclouen algunes d'aquestes dates en informes de la CGI. A saber: la data del debat del projecte de llei de referèndum al Parlament el 6 i 7 de setembre del 2017.

El fiscal Miguel Ángel Carballo té un informe del 8 o 9 d'agost del 2017 –parla d'aquestes dues dates– que inclou un gràfic amb dates concretes, entre les quals hi ha la del debat de la llei del referèndum.

L'inspector dels Mossos Lluís Paradell, cap de l'àrea central d'anàlisi de la CGI, va explicar en la sessió del judici de dijous passat, 5 de març, que va ser ell qui va supervisar els informes.

Quan la lletrada Olga Tubau, defensora del major Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana, li van demanar, a propòsit d'un informe del 28 de setembre del 2017, si l'expressió que l'1-O "s'ha de celebrar" un referèndum expressava en català voluntat o desig de mandat que se celebri el referèndum, l'inspector va explicar:

–En cap cas. Els catalanoparlants nadius l'utilitzem espontàniament en el llenguatge comú, és una cosa que es dona com a fet, no té caràcter imperatiu. La percepció era que hi hauria un referèndum.

La lletrada va preguntar per un informe del 24 de juliol del 2017 sobre "novetats del Procés" que citava, amb informació de dos diaris del dia abans, el calendari de dates del procés parlamentari, entre les quals es donava el 6 i 7 de setembre del 2017 per al debat i aprovació de la llei del referèndum. Això venia en un gràfic elaborat pels analistes amb informació pública. Al peu hi deia, en una nota. "Font: elaboració pròpia". Per a Baena i els seus analistes de la Guàrdia Civil, això és una confessió d'informació privilegiada.

L'inspector va assenyalar que el dia anterior, el 23 de juliol del 2017, havien aparegut dues informacions amb les dates del calendari parlamentari i la campanya del referèndum, una de la periodista Isabel Garcia Pagan, a La Vanguardia, i un article de Joan Tapia al diari Regió7.

"Si el gràfic hagués estat recollit d'una font externa a la CGI l'hauríem citat, però això ho vam fer nosaltres amb informació publica", ha assenyalat.

El fiscal Carballo va dir que no tenia aquest informe del 24 de juliol però que al seu ordinador en tenia un altre del 8 o 9 d'agost del 2017 amb el gràfic al qual es feia referència. L'inspector va demanar si l'hi podia ensenyar perquè li cridava l'atenció que el gràfic tingués el mateix contingut que l'inclòs al juliol.

–És que aquesta informació ja era coneguda a l'agost.

–Jo el tinc a la pantalla del meu ordinador, però és que és al disc dur... ¿És possible que a part d'aquest gràfic del 24 de juliol pel qual ha preguntat la lletrada sortís en un altre informe del 9 d'agost?

–Sí, podria ser.

–Aquest del 9 d'agost és el que jo tinc. En cadascuna de les novetats figura l'enllaç de premsa per consultar-lo. No obstant això, en aquest projecte de tràmit legislatiu no apareix aquesta ressenya.

–El link...

–Sí, exacte.

–És que tampoc el posem de manera sistemàtica, no sempre es posa.

–Jo li pregunto: si en altres informes ja apareixia i aquí torna a aparèixer –i ja no és una elucubració meva: intento explicar la raó, i vostè em pot dir si això és versemblant– i en els informes següents ja no es fa referència a l'enllaç de premsa, ¿vol dir que és una informació que això [el debat parlamentari] es produirà i té una certesa superior a les informacions de premsa? ¿Significa que és un fet consumat, no perquè no hagués arribat sinó perquè se'n tenia una certesa ja molt evident?

–Si una cosa li puc assegurar és que era una època d'alta volatilitat dels fets. Que no aparegui el link en informes posteriors al del juliol no suposa que la informació estigués consolidada.

–No que no hi aparegui, sí que hi apareix, que persisteix.

–No, en absolut, si està vigent es té en compte.

–Llavors no té cap significat que encapçali l'informe amb aquest quadre i tot seguit es posi novetats del Procés, amb referència a l'enllaç de premsa?

–No, mantenim sempre la mateixa estructura de l'informe.