Simulacres de censura virtual

MadridEl líder del Partit Popular vol convertir la quarta pròrroga de l'estat d'alarma que proposa el govern espanyol en un simulacre de moció de censura virtual. Pablo Casado veu les amenaces del Partit Nacionalista Basc (PNB) i d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), en un altre temps aliats de Pedro Sánchez, i assaboreix un primer assaig de moció de censura en el tortuós i llarg camí que s'ha traçat per arribar a la Moncloa a cavall del coronavirus.

El lehendakari Iñigo Urkullu vol convocar eleccions autonòmiques al mes de juliol. En el seu decret de suspensió dels comicis autonòmics del 5 d'abril, Urkullu no esmenta com a obstacle l'estat d'alarma.

Tot el pes de la decisió està posat, segons el decret de 17 de març del 2020, sobre l'estat d'emergència sanitària.

"La situació d'emergència sanitària actualment existent resulta un element imprevisible i inevitable que impedeix la celebració de les eleccions al Parlament basc el dia 5 d'abril del 2020 perquè resulta materialment impossible en aquestes condicions, des de la perspectiva de salut pública, poder garantir la participació dels ciutadans i ciutadanes i el lliure i normal exercici de el dret de sufragi", assenyala.

No és aquesta la situació a Galícia. El decret signat per Alberto Núñez Feijóo el 17 de març gira essencialment sobre l'estat d'alarma. I és taxatiu.

"Una interpretació sistemàtica, finalista, integradora i amb dimensió constitucional del marc normatiu derivat de la declaració de l'estat d'alarma imposa, en nom de l'efectivitat del dret de sufragi i del seu exercici amb les degudes garanties, deixar sense efecte la celebració de les eleccions convocades pel decret 12/2020, de 10 de febrer, i procedir a fer una nova convocatòria en el termini més breu possible un cop aixecada la declaració de l'estat d'alarma i la situació d'emergència sanitària".

És clar: mentre Urkullu ha sigut molt previsor i, per tant, no té impediment en la seva resolució del 18 de març per convocar eleccions, Núñez Feijóo es va enfundar en la camisa de força de l'estat d'alarma.

A la videoconferència de presidents autonòmics de diumenge passat, tots dos van plantejar al president del govern que no cal prorrogar per quarta vegada aquesta setmana l'estat d'alarma. No es va parlar d'eleccions. Tots dos van estimar, en to cordial, sense crispació –segons van dir fonts presencials a l'ARA–, que es pot continuar l'activitat aplicant la llei orgànica de salut pública del 29 d'abril del 1986.

Aquest precepte legal –quatre articles– estableix (article segon) que "les autoritats sanitàries competents podran adoptar mesures de reconeixement, tractament, hospitalització o control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar l'existència de perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones o per les condicions sanitàries en què es desenvolupi una activitat".

I, segons l'article tercer, "amb la finalitat de controlar les malalties transmissibles, l'autoritat sanitària, a més de realitzar les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que estiguin o hagin estat en contacte amb ells i de l'entorn immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible".

Aquesta idea d'Urkullu i Feijóo va ser rebatuda, segons les fonts que ha consultat l'ARA, per Guillermo Fernández Vara, president d'Extremadura i secretari general del PSOE d'aquesta regió.

"La llei de salut pública permet confinar la gent a casa per una epidèmia de tuberculosi. Però amb aquesta llei no és possible ficar un país a casa. Si no es prorroga l'estat d'alarma cau l'arquitectura que ens està permetent prendre decisions a través d'ordres ministerials. Amb la llei de salut pública es necessitaria aprovar decrets que la desenvolupen. Estem ficant 47 milions en una norma. Això és complicat, però no hi ha altra solució", va dir.

Fernández Vara va subratllar, a més, l'aspecte central de l'acció governamental. "És aquesta arquitectura la que sosté mesures de protecció social com els ERTO o els subsidis als aturats actualment en aplicació", va assenyalar.

També el president de Catalunya, Quim Torra, va sol·licitar, sense escarafalls amb una intervenció breu, la devolució de les competències i va advertir que havia escrit a Pedro Sánchez una carta dimecres passat, 29 d'abril, sense obtenir resposta, i es va manifestar contrari a l'estat de alarma. Sánchez va dir que ja esperava el vot contrari del seu partit.

Moció de censura virtual

L'estat d'alarma, doncs, és la diana. I ho és perquè planteja la possibilitat de desgastar a través d'una moció de censura virtual, simbòlica, contra Pedro Sánchez.

Al tauler d'escacs van alineant les peces de l'operació coronavirus.

"Constitueix un exercici antidemocràtic de poder la posició encoberta i sense el control intern i europeu, d'un veritable estat d'excepció en el qual es restringeixen drets", escriu l'ex fiscal general de l'Estat Consuelo Madrigal, que adverteix que "al marge de xifres manipulades, la magnitud del desastre es mesura ja en termes d'ensorrament social, moral i econòmic".

La fiscal hauria d'oferir alguna prova –una cosa que és bàsica en la seva professió– sobre la "manipulació de xifres" que denuncia –estem parlant de morts i contagis–, i explicar, de passada, com, quan paralitzes la producció per salvar vides –aquí i en els principals països del món–, es pot al mateix temps evitar "l'ensorrament" econòmic.

Sánchez va telefonar aquest dilluns a Casado per sondejar la seva oposició a la pròrroga de l'alarma. No sembla que el PP hi hagi de votar en contra al costat de Vox. Es planteja més aviat una abstenció. El mateix que el PNB.

Per completar aquestes escenes, música del Banc d'Espanya, que torna a fer vibrar sons d'apocalipsi de l'economia espanyola en el seu informe d'estabilitat financera.

I sobretot tria un –oportú?– moment per emfatitzar la "vulnerabilitat de les finances públiques espanyoles davant possibles pertorbacions addicionals en l'activitat econòmica, en els costos de finançament o en el sentiment dels inversors".

Segueixen, com la ministra d'Economia, amb el xip precoronavirus. Els cavallers i dames de negre, doncs, estan entre nosaltres.