El Suprem no admetrà més proves abans del judici oral
Noves diligències allargarien la instrucció ‘sine die’
PeriodistaUna endevinalla: què passaria si el Tribunal Suprem admetés aquesta setmana que és indispensable abans de començar el judici alguna diligència dels centenars que han sol·licitat les defenses dels processats per rebel·lió, malversació i desobediència? Resposta: el tribunal hauria de revocar la interlocutòria de conclusió del magistrat instructor, Pablo Llarena, tornar la causa al jutge i ampliar la instrucció per allargar-la sine die. Conclusió: el tribunal que presideix Manuel Marchena ratificarà la interlocutòria de conclusió i deixarà les diligències per al judici oral, al gener o principis de febrer. Cal salvar el soldat Llarena.
Llarena tenia l’objectiu de concloure la seva instrucció al maig. La va acabar el 10 de juliol, després de patir la fragmentació derivada del rebuig de les extradicions pel delicte de rebel·lió. La sala segona del Suprem i la fiscalia continuen fidels a l’esperit de Llarena: castigar coetàniament, és a dir, tan a prop com es pugui del moment dels fets, els protagonistes del Procés. Per això estimar o desestimar les diligències que segons les defenses s’han de dur a terme dins del període d’instrucció -perquè, sostenen, són necessàries per decidir si es va a judici- esdevé fonamental. “Hauran de denegar totes les diligències sol·licitades d’una tacada”, diuen fonts judicials a l’ARA. Tot i això, la fiscalia no les té totes que el judici pugui començar abans de finals de gener o primers de febrer. “És difícil, considerant la tramitació pendent, però fins i tot en cas que fos així, la sentència, després d’un judici que durarà de dos a tres mesos, no es publicarà fins al juny”, assenyala una font del ministeri públic. El que sí que està confirmat és que els magistrats Ana Ferrer i Andrés Palomo completaran el tribunal d’enjudiciament de set magistrats.
Segons fonts de la fiscalia i de la sala segona del Suprem, tant la interlocutòria de confirmació com la d’obertura de judici es poden fer mitjançant una única resolució i sol·licitar a la fiscalia i a l’acusació els seus escrits d’acusació -i atorgant després un termini a les defenses perquè es pronunciïn-. En els seus al·legats, les defenses presenten el que s’anomena els articles de previ pronunciament, on es pot qüestionar, per exemple, la competència del tribunal. És un tema delicat perquè és una qüestió de fons i no una simple referència a l’existència d’indicis delictius. Els magistrats i les defenses tenen com a referència el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, on acabaran els recursos.
L’efecte sentència a les urnes
La política catalana gira al voltant del judici i la sentència. El president Quim Torra ja ha declarat que determinaran el desenllaç de la legislatura. Però l’inici del judici el gener o el febrer del 2019 i la sentència al juny té conseqüències sobre la planificació independentista. Si es convoquen eleccions autonòmiques coincidint amb les municipals del maig del 2019, s’hauria fet el judici, però encara no hi hauria sentència. Les sessions del judici oral realçaran la presència d’Oriol Junqueras com a líder dels acusats, i alhora marcaran l’absència de Carles Puigdemont. El judici no sembla, per tant, el catalitzador per precipitar la convocatòria d’anticipades. ¿Potser quan se sàpiga la sentència al juny començarà el compte enrere per convocar eleccions de cara al setembre o octubre del 2019? Això suposaria, però, diluir l’efecte d’una sentència coneguda al mes juny. Puigdemont haurà de decidir.
